Ivan Costa

Discurs al Fossar de les Moreres 2011

2011-09-12T17:23:00.001+02:00

el nou govern "recosit" a la deriva!

2011-07-27T13:43:00.004+02:00

Encara no hem exhaurit el període de treva dels 100 primers dies de govern però passat poc més d’un mes de funcionament, ja detecto els primers símptomes de la deriva amb què avança aquest projecte de “govern de pedaços”.

Com a mostra de saber fer i d’elegància política, respectaré aquests 100 primers dies sense criticar l’acció de govern en sí mateixa, com a mínim per allò que respecta a decisions de poble.

No puc obviar, però, per responsabilitat i per la representativitat del partit que m’eixopluga, de fer alguns comentaris sobre algunes d’aquestes primeres decisions del govern “recosit” i que afecten a la seva estructura i a l’essència del pacte que el sosté.

Les percepcions que he pogut copsar denoten un línia d’acció erràtica i projecten, de forma diàfana, quin és el model de gestió i el tarannà amb què dirigiran el municipi:

El fet que aquest govern “recosit” s’hagi gestat no pas amb voluntat “de pacte” sinó amb una voluntat “d’exclusió” ja n’era el primer símptoma de què aquest projecte neixia malalt; però això ja ho vaig comentar en el darrer escrit en aquest blog.

A partir d’aquí, el que és més curiós és analitzar quin és el paper de la VdPsiP; un partit independent i que suposadament havia de ser “la veu del poble”. I sobta veure com renuncia poc a poc i dia a dia, a les seves promeses electorals. Veiem-ho:

Un partit que com a condició de pactes reclamava, entre d’altres, la supressió de càrrecs de confiança i que en el seu programa electoral resava el següent:

Tot el personal triat per concurs
Més professional també implica gent més preparada i acreditada. No entenem que actualment un càrrec assessor, com son els càrrecs de confiança, estigui en nòmina i a més, siguin un càrrec triat pel polític governant. A l'administració només hi ha d'haver com a càrrecs partidistes els regidors, la resta han de fer el concurs pertinent i demostrar la seva competència. Proposem un nou sistema apartidista, que garantitza projectes amb més de 4 anys de vida, demostra la competència del personal contractat, confirma la bona feina del personal actiu i disminueix la despesa.

Doncs bé, només han passat 45 dies i ja han acabat cedint a que els dos partits grans de la coalició “recosida”, contractin càrrecs de confiança per una banda i gent, familiars de militants del partit, posada “a dit” per l’altra...

Una bona mostra i un gran representant d’aquella “veu del poble”, aquella que s’autoproclama neta perquè no segueix directrius de cap partit tradicional; tal i com llegim al seu web:

- No dependència de grans sigles, treball exclusivament local
No tenim una cúpula superior que ens marqui directrius que avegades van en detriment del poble. La nostra feina es exclusivament local.

La política és com una partida de pòker i a ells, se’ls comença a veure el farol.

Un altre exemple, que en aquest cas no és criticable pel fet sinó per la forma, és el fet que qui encapçala la VdPsiP hagi passat d’estar contractat en règim de jornada completa a mitja jornada en tansols 45 dies!! Ell que s’omplia la boca amb la professionailtzació i la gran dedicació...o potser és que es tracta d’una imposició dels partits grans? Aquells que ostenten les grans sigles?

On és la veu del poble? On és la no-dependència de grans sigles

I què en diu de tot això la suposada assemblea de la VdPsiP? Si és que existeix? O potser és que es tracta no pas d’un partit sinó d’una plataforma que tenia per únic objectiu impulsar el seu líder i fer-li de plataforma per fer el salt a les institucions locals?

Res és d’estranyar quan es tracta d’un partit sense cap mena de directriu ni cap marc ideològic i que està únicament subjecte als deliris de l’ambició del seu líder amb el recolzament cec i incondicional d’una assemblea fictícia que no representa ningú.

Tenint en compte que les condicions per pactar de tots ells era que només volien pactar si anaven “en pack”, és a dir, només si pactaven entre ells, el resultat final és un govern format de satèl•lits de satèl•lits: un PSOE que pacta amb la seva marca blanca ICV, que alhora pacta amb la seva marca blanca VdPsiP.

Aquesta fórmula no pot ser, en cap cas, una opció de govern amb garanties ni se’n pot esperar el més mínim rigor a l’hora de prendre les decisions encertades.

...veurem quan triguen a trencar-se els descosits...

això sí que és un govern de conveniència...

2011-07-08T17:27:00.004+02:00

Palau-solità i Plegamans està d'enhorabona!! després de tant marejar als ciutadans amb "les nostres coses de polítics": campanya electoral, pancartes que cobrien el poble, porta a porta dels candidats, passejades per barris demanant el vot, debats a ràdio Palau, publicacions, programes electorals...finalment tornem a tenir govern municipal.

La paradoxa és que després de 4 anys d'un bon govern, sens dubte el que més ha fet progressar i més canvis positius ha aportat en 30 anys de democràcia; el poble s'ha decantat per les velles fórmules conegudes, per la perpetuació d'un model de gestió ineficient i per un govern, en definitiva, que a part de cares, no aporta res de nou al municipi.

És de justícia però, acceptar i reconèixer les virtuts de cada casa i en aquest cas al PSOE de Palau se li ha de reconèixer que durant els seus anys de govern, van aportar un gran lideratge: van ser líders en inundar el poble de sentències contra l'Ajuntament. Sentències que van resultar una nefasta hipoteca pel posterior govern de CiU i que ara veurem com hi fan front ells mateixos de nou.

En qualsevol cas, aquesta és la màgia dels socialistes, especialistes en jocs de mans i en l'art dels "trileros"; sempre treuen petroli de les situacions més inversemblants. Virtuosos de l'encantament de serps, destaquen per sobre de qualsevol altre quan es tracta de 'fer-se amic de tothom', a costa de dir a tot que sí per acabar no fent res d'allò que havien promès.

Una altra paradoxa és el misteriós fet que una vegada més, als comunistes els ha faltat temps per córrer a pactar amb els seus amics de la banda de les esquerres; malgrat que el PSOE els va expulsar del govern al febrer de 2007.

Anem lligant caps?

És insultant que ICV enganyi el seu electorat amb pactes preelectorals amb el PSOE i que es mostri, sense cap mena de complexe, com la 'marca blanca' dels socialistes.

I quin és el resultat de tot això? que la díscola cap de llista comunista, ha esdevingut una peça fonamental del nou govern amb més poder i més competències que qualsevol altre regidor. Una regidora a qui els socialistes van fer fora del seu govern per rebutjar el POUM i que ara ostenta la cartera d'urbanisme...quan el POUM encara no ha estat aprovat.

A mi això només em sona a REVENGISME. En aquesta societat pseudo-progre d'avui, el que es porta és desbancar gratuïtament a CiU de qualsevol esfera de poder, no fos cas que les dretes se'ns mengin. Encara que sigui a costa d'enganyar l'electorat i a costa de construir (a pedaços) un govern incapaç.

No és sinó, una mostra més que el fet de sumar majories (artificials), no et dóna la raó, simplement et dóna la majoria.

Aprofito des d'aquestes línies per emplaçar la nova alcaldessa a complir amb la ciutadania i endegar tots els projectes que ja li han vingut fets...serà capaç? veurem a quin preu s'haurà de seguir venent als seus companys de viatge.

M'agradarà veure des de la talaia que ens dóna l'oposició, com s'ensorra aquest govern de conveniència que com deia, està fet de pedaços.

Seguim aquí, seguim tenint equip, seguim tenint projecte i TORNAREM!

2011-06-10T17:53:00.005+02:00

Avui a les 00:00h acaba oficialment la legislatura 2007-2011 i amb ella es tanca una etapa, probablement l'etapa més brillant pel que fa la transformació del poble des que hi ha democràcia a Palau-solità i Plegamans.

Després de 12 anys a l'oposició, CiU va destronar el PSOE i va entrar a un govern on tot li estava a la mida als seus anteriors inquilins. Ens vam trobar amb una administració amb un funcionament ralentit, poc eficient i un personal sense motivació on la rutina i la falta de lideratge eren la tònica diària.

Un cop superat aquest primer escull, vam implantar un model de gestió basat en l'excel·lència i la professionalització on el rigor i bona gestió van enterrar els vells vicis i els tics del passat.

A partir d'aquí el camí, malgrat que amb dificultats i alguns esculls, ha estat plagat d'èxit, de grans obres, ampliació de serveis i millora, en definitiva, de la gestió pública al servei dels veïns de Palau-solità i Plegamans. Han estat els 4 anys de màxima i millor transformació que ha viscut el poble i aquesta és la nostra principal victòria malgrat la posterior derrota electoral.

Efectivament, malgrat tot vam perdre les eleccions!...

Ha estat un fort cop per a totes i cada una de les persones que integrem aquest equip i un càstig massa sever a un projecte que encara és vigent i que no té data de caducitat.

Assumim la derrota i felicitem els justos vencedors però això no acaba aquí. Dedicarem la propera legislatura que tot just demà comença a treballar encara més i més intensament per aquest poble que és, en definitiva, la nostra causa i objectiu alhora.

Lluny de donar-nos per vençuts, travessarem el camí àrid i pedregós que se'ns obre i exercirem amb responsabilitat la nostra tasca de representació de tots aquells que vau confiar en el nostre projecte de poble.

Ara més que mai, tots som Convergència i Unió, perquè seguim tenint marca, seguim tenint equip i seguim tenint projecte: amics, al 2015 TORNAREM!

LIDERATGE, CAPACITAT I CONFIANÇA

2010-12-01T16:30:00.005+01:00

Després de mesos de precampanya i de dues setmanes molt intenses de campanya electoral, finalment amb la feina de tots plegats hem assolit l'objectiu que esperàvem, que era retornar-li a Catalunya el govern que es mereix.

Durant anys Catalunya ha estat un model de societat avançada i de progrés social, envejada pel seu model econòmic i de benestar i sempre ha liderat a l'Estat Espanyol.

Després de 7 de tristpartit (ara tRIPartit) Catalunya ha perdut l'autoestima com a poble, ha perdut el lideratge econòmic que exercia i lluny de dirigir-se cap a l'excel•lència, ha estat a punt de caure en la mediocritat, de perdre la consciència nacional i s'ha apropat perillosament a l'abisme de ser una província més de l'imperi.

Ara finalment el poble català ha demostrat una maduresa notable i lluny de deixar-se influenciar per tòpics, per política ficció i demagògia barata s'ha mobilitzat per impulsar un canvi que finalment s'ha materialitzat.

La gent no buscava debats ni divisions ni entre esquerres i dretes ni entre independentistes i autonomistes i ni tan sols han votat una pugna de projectes...
han votat LIDERATGE. Han votat l'única opció digna i capaç d'ocupar les institucions més antigues de Catalunya i exercir des d'allà el lideratge, valent i efectiu que cal per guiar aquest país.

Han votat la CAPACITAT per prendre decisions justes, necessaries, amb fermesa i quan toca; sense hipoteques, imposicions ni submissions.

Han votat CONFIANÇA de saber que tenim líders que ens guien amb rigor i amb la certesa que prendran les decisions apropiades en cada circumstància per tenir UNA CATALUNYA MILLOR cada dia.

Dit això ara ens toca a nosaltres, a CiU de Palau exercir aquest lideratge per demostrar-li a aquest poble que tenim tal capacitat per contribuir en la construcció d'aquesta Catalunya Millor a través de la construcció d'un Palau-solità i Plegamans millor. Només així ens guanyarem la confiança dels nostres conciutadans tal i com el Mas se l'ha guanyat.

La mala notícia és que només tenim sis mesos...la bona és que tenim el millor equip per fer-ho i la més gran de les il•lusions que és fer d'aquest poble, UN POBLE PER VIURE'L.

És per això que ara toca més que mai treballar en l'àmbit muniicipal per tal de difondre el nostre missatge. Si ho fem amb el mateix entusiasme amb què vam treballar i deixar-nos la pell per fer d'en Mas President; de ben segur que vencerem.

Moltes gràcies patriotes!

una Catalunya millor

2010-11-08T22:21:00.001+01:00

els joves ja hem començat el canvi

2010-10-13T12:51:00.001+02:00

Unió de Joves celebra que militants i dirigents socialistes trobin en CiU la centralitat del catalanisme i l’alternativa de canvi real pel país

2010-09-17T12:57:00.001+02:00

n’hem vist el darrer exemple amb la baixa i suport a CiU de l’històric dirigent socialista, Jaume Sobrequés

Unió de Joves constata que el Partit dels Socialistes de Catalunya està essent absorbit per les tesis properes al PSOE. Davant el moment històric que vivim i que el país necessita una gran majoria de govern per sortir de l’atzucac econòmic, sentimental i social:

· Constatem i lamentem la deriva espanyolista del socialisme català personificada en la figura de José Montilla i el seu entorn.

· Celebrem la sensatesa amb què dirigents socialistes històrics com Jaume Sobrequés o el President Maragall s’han pronunciat criticant aquesta situació i en defensa de Catalunya.

Per tot això, convidem als catalanistes de dins i fora el PSC a donar suport a Convergència i Unió i a l’Artur Mas.

Amunt, avant, visca Catalunya lliure!

Discurs al Fossar de les Moreres del Roger Montañola per l'Unió de Joves

2010-09-13T13:11:00.000+02:00

Unió de Joves denuncia que Montilla espanyolitza la campanya

2010-09-10T12:47:00.003+02:00

Amb la declaració institucional del President, parcialment en castellà, s’estableix un precedent molt trist per la institució

En el marc de la declaració institucional en motiu de la convocatòria d’eleccions al Parlament, el President Montilla, en un gest inèdit des de la Transició fins avui, ha repetit parcialment la intervenció inicial en català, en castellà. A partir d’aquest fet volem fer les següents consideracions:

·Denunciem, en primer lloc, que a l'hora de convocar “les eleccions més importants de la història” després de la Sentència del TC sobre l’Estatut que ha suposat, entre altres coses, amenaçar el model d’immersió lingüística, el President s’adreci a Catalunya en castellà.

·Denunciem la hipocresía de Montilla a l’hora de demanar joc net, entrant en campanya per despertar l’electorat espanyolista apelant a la manca de sentit de la catalanitat davant el creixament del sentiment sobiranista.

·Creiem que el gest d’avui certifica la mort del PSC com a partit català i que el gest de Montilla s’afegeix a l’erradicació de la presència “catalanista” al PSC.

·S’entén així el retorn de Celestino Corbacho per vehicular la liquidació de la secció catalana del PSOE.

Per tot això, demanem explicacions a ERC i ICV, que entenem que tenen un sentit de la catalanitat més pronuciat que el seu soci de govern, per com han pogut tolerar aquest gest.

Aquest fet ha de passar a la història com el darrer capítol de la legislatura més fosca de la història de la democràcia a Catalunya i creiem que ha de servir per exemplificar el pobre bagatge simbòlic, sentimental i institucional del President Montilla.

Amunt, avant, visca Catalunya lliure!

Vull separar-me...

2010-08-01T14:13:00.005+02:00

[...escrit anònim??...]

Vull separar-me...

Escolta, hem arribat al final de camí. Vull separar-me.

No m'havia pas imaginat que arribaria a aquest extrem però això nostre no té futur. Et veig com una parella antipàtica que em maltracta i m'explota. No em sap greu recordar que t'he estimat i que m'he esforçat per salvar la nostra relació, però tu m'has tingut sempre com una propietat. T'he servit i has presumit de mi.

M'has dit alguns cops que m'estimes però amb la boca petita i només quan has buscat alguna cosa de mi. És ben trist, després del que jo he fet perquè anessim millor.

Encara hi ha coses que m'agraden de tu, no em fa res reconèixer-ho. Per exemple la teva preciosa llengua. Quina pena que durant tot aquest temps no hagis mostrat cap interès per la meva.

Tenim una història junts, però ara vull trencar amb tu. Conec bé les teves estratègies. Em diràs que tu, sense mi, no seràs rés, que ens necessitem.

Per a tu, la manera d'arreglar les coses és que jo renunciï a ser el que sóc. Te n'adones? Mai no havia pensat que pogués sentir el desamor que sento per tu. Em sap greu. Ara convindrà que ens posem d'acord. Sempre has portat malament que jo guanyi més que tu. Amb la generositat que t'he demostrat sempre. Que absurd! Podria
fer-te retrets.

Podria dir-te, per exemple, que no t'has pres seriosament la meva manera de ser i les meves ganes de viure a la meva manera. Això nostre podria haver estat un èxit, però ara et vull dir adéu. Si pot ser, civilitzadament. Fins ara no t'has cregut que
prendria aquesta decisió, però, ja no és problema meu.

Què faràs? Mira de mantenir una mica de dignitat, si pots. Jo em sento amb ganes de
viure i tinc molts projectes. No et dic aquella frase que tant t'agrada que s'atribueix la mare de l'últim rei musulmà de Granada (llora como mujer por lo que no has sabido defender como un hombre), perquè a més de masclista, deu ser falsa.

Agafa-t'ho com vulguis, però vull deixar-te. Que tinguis sort!

Adéu, Espanya!

ja era hora d'acabar amb el sadisme, la tortura i el maltractament

2010-07-28T15:22:00.012+02:00

He de confessar que avui m'he llevat amb cert neguit de saber que en el debat parlamentari d'avui es dirimiria definitivament el futur de les "corridas de toros" a Catalunya.

Finalment per sort, ha imperat el seny i ha guanyat la raó: llum verda a la prohibició d'aquest circ romà del segle XXI i aquesta decisió m'ha alegrat realment el dia.

Feia anys que jo personalment esperava aquesta sentència; tot i que als meus ulls, és denigrant que hagi hagut de ser necessari aquest debat. És lamentable que hagi calgut arribar a aquest extrem i que hagi hagut de ser la pròpia societat civil, qui en vista de la permissivitat, la ceguesa i la insensibilitat històriques de les institucions; hagi hagut de promoure una iniciativa legislativa popular...com si per demanar aquesta abolició, s'estigués demanant un regal o un favor extraordinari!

Per molt ancestrals i tradicionals que siguin o per molt arrelats que estiguin alguns costums a la cultura d'un indret; no els deixa exempts de passar pel filtre de l'ètica, l'humanitat i el respecte. Si no fos així, encara a dia d'avui seguiríem duent a terme pràctiques tan censurables com la "prima nocte", les ofrenes de dones verges o les cremes de bruixes. Sóc conscient del to demagògic del meu argument però prefereixo pecar de demagog que avalar amb el silenci la tortura d'un ésser viu.

Només un sàdic i un psicòpata poden gaudir de fer mal a una criatura, sigui de l'ordre filogenètic que sigui i en cap cas pot ser bona persona algú que ho consenteix.

És cultura clavar-li arpons a un toro al llom?

És un art "pavonejar-se" davant d'un animal agonitzant i indefens que l'únic que vol és escapar?

És un espectacle veure i aplaudir com un pobre animal amb arpons a l'esquena i una espasa clavada al clatell que li destrossa els òrgans s'ofega amb la seva pròpia sang?

Hi ha qui per justificar-ho, addueix qüestions de llibertat...és aquesta la seva llibertat? si és així jo prefereixo no ser lliure, però tampoc ser còmplice de tal atrocitat. Jo més aviat crec que de lliures no tenen res, són esclaus i víctimes alhora d'un profund i perillós antropocentrisme que els fa perdre el sentit de la justícia.

L'home, malgrat que a la cadena alimentària estigui al vèrtex superior, no està legitimat per ser l'amo del món ni per tractar la resta de les espècies segons la seva irracional voluntat.

A tots aquells que fomenteu aquesta barbàrie us haurien de tancar perquè no sou dignes de la condició humana.

Només amb gestos com el d'avui, la humanitat serà una mica més humana i començarà a justificar que la nostra espècie s'anomeni "sapiens".

I aquests no són els estris que usava la santa inquisició per a les seves tortures, encara que ho semblin...són les "eines" de la cultura i la tradició.

Unió de Joves apel·la al rejoveniment de la política catalana per lluitar contra la desafecció

2010-07-19T12:25:00.001+02:00

Unió de Joves ha celebrat els dies 16, 17 i 18 de juliol, a Tortosa (Baix Ebre), la seva XVIII Escola d’Estiu sota el títol “Política sense complexos: desfem-nos de la mediocritat”.

Amb la voluntat de combatre la desafecció política, a vegades promoguda de manera interessada, la nostra aposta ha estat reiteradament una voluntat de rejoveniment de la política en persones i en idees.

El President d’Unió de Joves, Iban Rabasa, ha destacat que “entenem que les societats madures han de ser capaces de donar resposta als reptes i problemes dels seus ciutadans, i els partits polítics en són la prova del cotó. Si la nostra classe política no és prou agosarada per poder afrontar l’actualitat diària sense complexes, avui més que mai, en època de crisi, estarà afavorint els partits extremistes i antisistema”.

Amunt, avant, visca Catalunya lliure!

Es reafirma la voluntat d’aconseguir representació parlamentaria pel nostre candidat, en Roger Montañola.

Unió de Joves demana que el Rei apadrini una reforma constitucional que contempli la plena sobirania de Catalunya

2010-06-29T12:52:00.003+02:00

Catalunya es mereix ser respectada i qualsevol retall de l’Estatut atempta contra la seva dignitat.

Des de Unió de Joves creiem que qualsevol modificació de l’Estatut és intolerable. I no només això: la sentència del Tribunal Constitucional –la legitimitat del qual ja s’ha posat en entredit en més d’una ocasió– no és més que un altre exemple del seu mal funcionament.

Amb aquesta decisió el marc legal espanyol no només ataca la voluntat de Catalunya, sinó que mostra, amb aquesta situació, una gran incoherència en invalidar –total o parcialment –un document aprovat per Les Corts, legitimades per la democràcia.

Des de Unió de Joves volem fer saber que l’actual model constitucional està esgotat i que no reflexa ni respecta la realitat política, econòmica i social de Catalunya. Perquè el TC no només ens retalla un Estatut legítim i legal, sinó que amb la seva sentència atempta contra la dignitat de tota una nació i els seus ciutadans. Constatem també que estatuts com el d’Andalusia o València (entre d’altres) s’assimilen a l’Estatut català i per tant en quedaria també qüestionada la seva constitucionalitat.

Per això, Unió de Joves treballarem per fer progressar una reforma constitucional que contempli i reconegui tots els drets intrínsecs de Catalunya i la plena sobirania com a nació. Per aquesta raó demanem al Rei Joan Carles I, com a cap d’Estat, que apadrini aquesta reforma.

Amunt, avant, visca Catalunya lliure!

Unió de Joves denuncia la nefasta política del Departament de Salut a l’hora d’educar la sexualitat dels joves i demana la retirada del blog de "sexej

2010-06-29T10:29:00.002+02:00

Entenem que la campanya “Sexe Joves” és esbiaixada, inadequada i que potencia conductes de risc entre els joves i els adolescents

Unió de Joves denuncia que la campanya “Sexe Joves” del departament de salut (http://www.sexejoves.gencat.cat) tracta amb frivolitat la sexualitat dels joves, fomentant pràctiques sexuals extremes sense fer cabal de l’edat del públic a què es dirigeix.

Entenem també que es fa un tractament a la lleugera de l’avortament, que implícitament es mostra com a accessible i inocu pels afectats i que fins i tot pot ser vist com un mètode de contracepció més.

Denunciem també l’evidència de la manca de control en l’accés als continguts exposats per la campanya, que si bé poden ser acceptables per als adults són del tot inadequats per a nens i adolescents. Queda palès al bloc del portal, on trobarem comentaris no només d’adolescents sinó fins i tot de nens de 10, 11 i 12 anys, sense cap control d'accés per part dels administradors ni mecanismes de control dels pares, i que pot donar lloc a que adults es facin passar per infants, amb els riscos que això comporta.

Des del nostre punt de vista, mai en cap cas, pot considerar-se jove un persona d'entre 10 i 13 anys. Els infants han de fer i descobrir molt de la vida però en cap cas les relacions sexuals en edats tan precoces.

Per altra banda, en el moment que l'administració accepta i permet això està dient implícitament que els joves estan preparats per al sexe quan, a aquestes edats, això esdevé totalment fals.

Denunciem també la frivolitat amb la que es tracen les relacions sexuals en l'apartat multimèdia, especialment en el video "sugar baby", que versa sobre les relacions entre persones del mateix sexe, mostrant un alt grau de promiscuitat, fet que es pot entendre fins i tot com homòfob per mostrar una visió estereotipada i no real dels homosexuals.

Per tot això demanem un replantejament de la campanya, la inclusió de contigut que realment es pugui considerar educatiu i adequat per a joves i adolescents. També demanem que es corregeixi el tractament en relació a l’avortament i als mètodes de contracepció i es faci pedagogia de la responsabilitat.

El Futur de Catalunya, la plataforma jove pel canvi

2010-06-01T16:08:00.002+02:00

Per primer cop, les dues branques juvenils de CDC i UDC faran precampanya i campanya juntes.

El Futur de Catalunya. Sota aquest lema, la Joventut Nacionalista de Catalunya i Unió de Joves han creat la Plataforma Jove pel Canvi, un espai de trobada que servirà perquè les dues organitzacions juvenils facin campanya juntes a favor de la candidatura de Convergència i Unió. Aquesta és la primera vegada que la JNC i UJ aniran plegades “amb una sola maquinària electoral, perquè es faci efectiu el canvi que Catalunya necessita” tal i com ha explicat Gerard Figueras, el president de la JNC.

“La nova plataforma vol aglutinar joves d?entre 16 i 30 anys que vulguin apuntar-se al canvi que representa Artur Mas, siguin militants nostres o no”, ha especificat Figueras. El primer objectiu de la plataforma “és incentivar el vot de la gent jove, fent simpàtica i accessible la política, fent que els joves vegin que la política és necessària i imprescindible” segons ha apuntat Roger Montañola, el secretari general d’UJ. Per tant, des de El futur de Catalunya, es vol en primer lloc incentivar el vot però també omplir la plataforma de contingut, un espai on es generin debats i propostes sobre temes que afecten els joves com poden ser l’atur, l’emancipació o la precarietat laboral.

I és que tal i com ha explicat Montañola, “avui ens trobem orfes amb una administració que no es dirigeix a nosaltres, que parla de temes que no ens afecten als joves sinó a altres sectors”. És davant aquesta situació que Figueras afirma que “tot i això els joves no som una generació disposada a ser mers observadors, volem i reclamem oportunitats per al futur”. I ha recordat que el vot jove és important ja que a Catalunya “som 2 milions”.

Durant la roda de premsa s'ha presentat també un vídeo amb els objectius genèrics d’El futur de Catalunya.

El vídeo es pot consultar a través del You Tube a “UniodeJovesTV” (www.youtube.com/user/UniodeJovesTV)

D’altra banda a Facebook hi ha el grup El futur de Catalunya (http://www.facebook.com/home.php?#!/pages/El-Futur-de-Catalunya/120280934677060?ref=ts)

Imatges de la primera actuació conjunta entre UJ i JNC a la diada de CiU a Gurb.

Campanya conjunta UJ-JNC a Gurb

Josep A.Duran i Lleida ens acompanya en un passeig per la Fira Medieval

2010-06-01T14:01:00.003+02:00

Duran i Lleida visita Palau amb motiu de la Fira Medieval

Amb motiu de la celebració a Palau del Mercat Medieval, el Secretari General de CiU i portaveu al Congrés dels Diputats, en Josep A. Duran i Lleida va decidir acompanyar-nos en un passeig pel mig del mercat.

Acompanyant en Duran, a banda de l'Alcaldessa i els regidors d'Unió a Palau; van venir també el President de BCN-comarques d'Unió, en Joan Recasens, el Regidor d'Unió de Sabadell, Toni Font i un nombrós grup militants i simpatitzants d'Unió Democràtica de Catalunya. Aquest acte evidencia dues coses: la creixent notorietat que va prenent la fira medieval i també la capacitat de mobilització d'Unió a Palau; que poc a poc va creixent i reforçant la seva estructura tant executiva com de bases.

Conscients de la influència dels nostres representants, des de Unió Palau seguirem recolzant i confiant en els nostres líders com a artífexs de guiar el país cap al renaixement polític i social del segle XXI.

Seguim parlant d'immigració. Extret del blog del President de la Unió de Joves, l'Iban Rabasa (ibanrabasa.blogspot.com)

2010-05-06T13:22:00.003+02:00

Entre el 2000 i el 2007, Catalunya va acollir a un milió de nouvinguts. En només 6 anys, la xifra d’immigrants s’havia multiplicat per 6 al nostre país. Una situació insostenible promoguda per la demanda de mà d’obra barata que, amb la crisi, féu que el dret a l’ immigració esdevingués un greu problema.

Un greu problema, perquè el boom dels sectors econòmics amb gran demanda de mà d'obra poc qualificada (l'agricultura, la construcció o el servei domèstic) va començar a desinflar-se. I hem arribat a la situació actual, on ciutats com Barcelona baten rècords negatius històrics, amb 108.292 aturat el mes d’abril, la gran majoria nouvinguts.

Un greu problema, perquè les persones nouvingudes no disposen de xarxes socials formals fortes (família,etc.) que les puguin ajudar en la prestació de serveis assistencials. Per aquest motiu, l’entrada de nombroses persones (moltes en situació irregular) al nostre sistema de benestar, juntament als nous aturats en condicions regulars, està col·lapsant els nostres serveis socials.

Un greu problema, perquè la Llei d’Estrangeria i la Directiva de Retorn no s’estan complint (sí a altres països de la Unió Europea), fet que genera inseguretat jurídica, greuge comparatiu i dóna ales i arguments a partits d’extrema dreta que qüestionen l’estat de dret i les bases de la nostra democràcia.

Un greu problema, perquè la immigració a les grans ciutats s’ha localitzat majoritàriament a zones perifèriques i s’ha autoexclòs de la nostra realitat nacional i cultural, fet que deixa la integració real com a mera declaració d’intencions dels polítics i posa a la llum del dia problemes de convivència claríssims.

Un greu problema, perquè els poders públics i els partits polítics tradicionals han tingut una actitud naïf i han mirat cap un altre cantó, deixant l’assumpte en mans dels ajuntaments i obviant les queixes i preocupacions dels ciutadans, que ara ja han començat a creure’s els punts de vista dels xenòfobs.

Un greu problema, perquè les mencionades circumstàncies estan començant a fer que entre la societat d’acollida no es vulgui distingir entre la situació regular o irregular dels nouvinguts, i es generalitzi l’aversió als immigrants, independentment del seu nivell d’adaptació i integració.

Tots aquests factors fan que la immigració hagi esdevingut un gran problema per Catalunya. Es tracta d’un fet innegable que ha de ser encarat amb fermesa, claredat i responsabilitat. De nosaltres depèn que esdevingui una oportunitat; aquest és el nostre repte com a joves polítics. Si ho oblidem, el dret a la immigració pot esdevenir inaplicable i socialment insostenible al nostre país.

Parlem d'immigració?, aquí seguim sense caber tots!

2010-05-05T12:30:00.004+02:00

Durant les dècades dels 80 i els 90 l'Estat Espanyol i sobretot Catalunya han esdevingut la destinació preferent d'un dels fluxos migratoris més notables a nivell internacional a Europa.

Aquest flux, cridat pel bon clima i per un sector econòmic creixent i amb gran demanda de mà d'obra poc qualificada (en sectors com l'agricultura, la construcció o el servei domèstic); ha provocat una adaptació forçosa de les mentalitats de la societat d'acollida.

Les institucions, davant la nova realitat social han hagut d'abordar els nous reptes que sorgien de l'entrada i l'instal·lació dels immigrants. Aquesta transformació social ha generat una reacció política que durant anys ha posat l'accent en l'aportació demogràfica i en el paper econòmic que aportava el flux migratori.

Malauradament les tendències polítiques dels darrers anys, en un exercici certament poc responsable, han malentès el "bonisme" polític i han basat les seves directrius en tractar la immigració amb una condescendència excessiva i més propera al paternalisme que a la gestió eficaç d'una nova circumstància social.

La capacitat d'acollida de la societat autòctona és limitada i també ho és el sistema econòmic. Un cop assolides les cotes màximes d'integració al sistema, hi ha un nombre siginificatiu d'immigrants que en queden fora; exclosos socialment i econòmicament. I aquí comença la marginació, els ghettos, l'economia submergida i els xocs culturals.

Les institucions sempre han estat conscients d'aquests xocs i també de què aquell tòpic del "aquí no hi cabem tots" va prenent caire de veritat absoluta i que la realitat social necessita solucions més enllà de les portes obertes i els papers per a tothom.

En aquest sentit les institucions han gaudit d'alguns moments de lucidesa i han aprovat lleis que regulen el fet migratori; concretament la llei d'estrangeria (4/2000) que beu de la Directiva de Retorn a nivell europeu. Una lucidesa que mostra molt bones intencions en la redacció però una manifesta covardia pel que fa a la seva execució.

La integració dels immigrants passa per quatre fases indispensables; en primer lloc el control dels fluxos, en segon lloc la incorporació laboral, seguida de la integració cultural i en darrer terme l'assignació de drets de ciutadania. Cada fase correspon a administracions diferents i no es pot començar pel final, atorgant als immigrants drets sense requerir-li els deures corresponents i sense garantir primer la seva integració sòcio-laboral.

A casa nostra l'administració central obvia les seves competències i incompleix la seva pròpia llei d'estrangeria pel que fa al control dels fluxos. La segona administració competent en aquest cas és l'autonòmica que també està incomplint, juntament amb l'estatal el seu paper de promoció de l'ocupació.

I quin és el resultat? que tot el pes recau en unes administracions locals que actualment han de fer front a un problema que NO és el seu, sense comptar amb un finançament adequat i en un moment en què les seves arques estan més baixes que mai.

Ha arribat el moment per tan de fer un gir radical i un replantejament de les polítiques d'immigració d'aquest país.

Ha arribat el moment d'aplicar polítiques més restrictives sobretot pel que fa a la contenció dels fluxos migratoris i regulacions més efectives de les fronteres però també caldria aplicar nous criteris per a l'admisió i incrementar la col·laboració amb els països d'origen per establir contractacions en origen en funció de les necessitats laborals reals. En darrera instància caldria reforçar les polítiques d'inclusió social i integració cultural.

En definitiva i a banda de la seva l'aportació a l'economia, cal garantir la identitat nacional d'acollida i la cohesió social.

Aquí ni portem vel, ni resem a Allah.

L'ANUNCI DE L'IMPLEMENTACIÓ DEL LLOGUER FORÇÓS A LA MEITAT DELS MUNICIPIS CATALANS PROMOU L'OCUPACIÓ IL·LEGAL

2010-05-03T23:39:00.002+02:00

Des d'Unió de Joves, titllem la mesura d'inconstitucional per la vulneració del dret a la propietat privada.

El Tribunal Constitucional, en comptes de deliberar sobre la legitimitat de les decisions del poble hauria de vetllar perquè lleis que atempten contra els drets dels ciutadants no tirin endavant”.

Unió de Joves considera que la intenció del Govern d'aprovar abans d'estiu el decret que desenvolupa el Pla Territorial Sectorial de l'Habitatge, pel qual es podrà aplicar el lloguer forçós de pisos buits, representa un clar atac al dret a la propietat privada.

CiU ja es va oposar a l'anomenada Llei "pel dret" a l'Habitatge perquè l'article 42.6permet al govern obligar als ciutadans a posar a lloguer habitatges de la seva propietat en contra de la seva voluntat, xocant frontalment contra la tinença de segones residències extès a la classe mitjana catalana.

Aquesta mesura mostra la perversitat de la política del tripartit en habitatge, ja que persegueix les famílies que han treballat tota una vida per poder gaudir del descans els caps de setmana i, en canvi, fa ulls clucs davant la l'augment indiscriminat de cases ocupades a tot el país.

Cal recordar que només a la ciutat de Barcelona, hi ha 249 cases okupades que, amb l'aixopluc dels sectors d'extrema esquerra del Govern, estan esdevenint, a ulls dels joves, la solució obligada als seus problemes d'habitatge.

És intolerable, que el tripartit no doni cap solució a les necessitats dels joves, ofegats per un 40% d'atur, mentre tolera amb el seu silenci l'ocupació de propietats privades i fiscalitza els propietaris.

D’altra banda proposem posar immediatament a lloguer en un règim adequat als joves la gran bossa de pisos de protecció oficial que la Generalitat no pot vendre, ja que actualment es necessiten mesures de xoc.

Homenatge al nostre estendard moral i polític: Manuel Carrasco i Formiguera, màrtir pel seu patriotisme

2010-04-09T12:49:00.008+02:00

DISCURS PRONUNCIAT PEL PRESIDENT DE L'UNIÓ DE JOVES L'IBAN RABASA

És per a mi un honor poder representar avui a Unió de Joves, les joventuts del nostre partit, Unió Democràtica de Catalunya, en aquesta ofrena i homenatge que commemora el 72è aniversari del tràgic assassinat de Carrasco i Formiguera a mans del bàndol franquista.

I és que de fet, avui, al 2010, gairebé 75 anys després, podem afirmar que aquell cruel assassinat ha de ser recordat no només com una desgràcia per la seva família, per Unió i per Catalunya, sinó per tota la humanitat.

Com diu el Talmud hebreu, qui salva una vida, salva la humanitat sencera. Llavors, hem de dir que qui acaba amb una vida, acaba amb la humanitat sencera. I més devastador és aquest atac a la humanitat quan es tracta de la vida d’un home de la talla moral i personal del Manuel, que salvà moltes persones perseguides per les brigades anarquistes i comunistes, que veien en els catòlics i religiosos un macabre divertiment.

Però en Manuel no només és un estàndard moral pels joves d’unió i de tota Catalunya, sinó que més de 70 anys després, també és un estàndard polític de primer ordre. Ell, com ningú, va defensar amb fermesa la voluntat del poble de Catalunya, plasmada en l’estatut de Núria, que les Corts Espanyoles van retallar.

La història es repeteix i, novament, el nostre país es troba novament en aquella difícil situació.

A l’expectativa per un estatut congelat pel Tribunal Constitucional Espanyol, i quan tot apunta que el Nou Estatut serà dràsticament retallat, els joves de Catalunya necessitem reclamar-nos hereus del valor, la fermesa i la convicció amb la qual Carrasco defensà el bé més preuat de qualsevol poble i persona: la llibertat.

Nosaltres, els joves d’Unió, no podem permetre que el centralisme espanyol vulgui coartar la nostra expressió més plena com a poble. Nosaltres hem de reivindicar allò que és fruit de la manifestació més pura de la nostra llibertat i convivència pacífica: l’estatut , les bases de la nostra democràcia.

Hem de dir ben fort que un tribunal que incompleix el marc de legalitat vigent, amb quatre dels seus magistrats que han esgotat el mandat fa 3 anys, no pot tòrcer el nostre futur com a poble.

I si hem de dir-ho ben fort no és per vici, no és per frivolitat, no és per agressivitat; ans al contrari, és per responsabilitat de país. Els joves catalans d’avui, els adults del demà, no ens podem quedar callats amb ulls clucs davant l’anunci d’un nou maltractament a la nostra jove democràcia. Ens hi juguem massa.

De fet, no és trivial ni gratuït afirmar que la democràcia de la qual gaudim avui és obra de màrtirs com en Carrasco. Cal recordar que al debat sobre l’estatut de Núria a Corts, Carrasco féu gal•la de la seva autoritat moral i política quan el diputat radical Pérez Madrigal el va interrompre dient: «Lo que su señoría defiende se defiende a tiros, con discursos no». Carrasco representava llavors perfectament un polític democràtic modern, aquell qui defensava la realitat d’un poble sense recórrer a la violència, com li reclamaven els espanyols.

En un moment on la desafecció és allò que els joves majoritàriament senten i entenen per la política, els joves polítics hem de defensar amb contundència la seva utilitat, el seu significat últim, que és el servei al ciutadà.

I defensar-la vol dir defensar la sobirania del nostre país, com Carrasco féu fa 70 anys. Vol dir defensar el nostre futur, la nostra llibertat, com molts homes i dones han fet al llarg de la nostra història.

Per tant, si amb l’enunciat tret de gràcia al nostre estatut callem, estarem faltant als nostres principis, faltant al nostre país, faltant al Carrasco.

És per això que em comprometo, aquí solemnement, davant de vosaltres i de les seves despulles, que Unió de Joves defensarà amb totes les seves forces la sobirania democràtica de Catalunya, representada per aquest estatut.

Aquesta és la millor ofrena a la memòria d’en Manuel Carrasco i Formiguera.

Amunt, avant, Visca Catalunya Lliure!

Fins quan els haurem d'aguantar, Sr. Saura?

2010-03-29T12:46:00.015+02:00

No podem negar que aquests tres anys de legislatura del TripartitII han donat molt de si. No pas de grans obres de govern però sí de fets lamentables, mala acció de govern i per tant i en darrera instància, mala gestió d'alguns dels seus consellers.

I el màxim exponent d'aquest despropòsit polític ha estat justament el germà petit, la crossa esquerra o la marca blanca del PSC com alguns en diuen. Resulta sorprenent que el partit més petit de l'arc parlamentari (d'entre les forces clàssiques) sigui el que està distorsionant més la política catalana i alterant l'acció del seu propi govern de concentració d'esquerres i de progrés.

I és que com a bon germà petit, és totalment dependent del seus germans grans però alhora té fred de peus i necessita alçar la veu de tant en tant amb alguna rebequeria per reclamar una mica d'atenció. Però qui pot fer cas a un grup que la seva màxima aspiració política és dimonitzar les dretes?

Aquests neo-comunistes són un grup sense projecte, sense res per oferir al país i la seva única ambició és ser el clauer perpetu de majories d'esquerres; tan és així que aquest concepte ocupa gran part de tots els discursos del seu nou líder: el flower-power Herrera; és d'agrair però, que com a mínim, sabent que només són un estorb, acceptin obertament aquest rol.

Com a mostra del llast que han suposat pel govern i pel país, acompanyo la meva humil opinió (això sí, poc creïble donada la meva vil condició d'ésser de dretes: "fill del Duran", burgès capitalista i petit fatxa) amb un petit resum de les seves "grans" i polèmiques actuacions:

1. El nou Conseller de Medi Ambient en Francesc Baltasar; que havia de justificar la seva elecció amb grans obres i va triar el transvassament d'aigua de la capçalera del Segre com a sol·lució a la sequera de 2008. Tant li feia al Sr. Baltasar que un tranvassament en capçalera pugui exhaurir els cabals ecològics del riu en tot el seu curs... Però no content amb això, el govern i ell mateix ho van negar tot i van enganyar el país i el Parlament. La seva gran sol·lució va ser portar aigua en vaixells... i amb la fe devota de qui espera un miracle; van creure que algun dia podríem abastir-nos plenament de les dessaladores. Un altre error! Van avaluar mai el balanç energètic d'aquesta tecnologia?

2. Una altra del Sr. Baltasar: restricció de la circulació a 80km/h a les vies ràpides de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Una mesura, segons paraules del Sr. Saura: "sacrifici de llibertat a canvi de menys contaminació i menys congestió" i que mai passar a debat al Parlament; la va ordenar el govern de forma totalment despòtica; tot i la seva gran repercusió! Però la gràcia del fet és que després d'uns mesos de funcionament, el propi departament anunciava que la contaminació s'havia reduiït en un 3'5%; alhora que des del Departament de Política Territorial anunciaven un descens de la mobilitat a l'AMB (segons enquesta) d'un 9%... on és per tant la correlació entre els 80 i el guany ambiental ?

3. Els arbres ecològics de la Sra. Mayol, esperpèntic! uns arbres de nadal que havien de ser solars però que funcionaven connectats a la xarxa...Imagino que devien ser arbres laics això sí.

4. Gestió de les ventades de principis de 2009. Sense paraules! En aquell moment el Sr. Saura va salvar la cadira gràcies a un canvi de cromos: ICV es desmarcava de la vaga contra la LEC i el tete Maragall a canvi que el PSC votés en contra la reprovació a Saura.

5. Gestió de l'incendi d'Horta de Sant Joan: l'actualitat televisiva i la comissió d'investigació del Parlament ens han ofert àmpliament tot el desenvolupament dels fets. La conclusió inicial va ser que la conselleria culpava un llamp del foc i finalment tot ha acabat amb l'abandonament i el desprestigi del cos de bombers per part de la conselleria. La feina que fan els bombers és impagable i no mereixen la incompetència dels seus caps polítics, Saura, Boada, etc.

6. Gestió de les nevades. Altre cop no m'hi estendré gaire doncs ja hi vaig dedicar el meu darrer post. Malgrat els avisos encertats per part dels serveis meteorològics, el Sr. Saura a Mallorca i un alt comandament del departament aïllat a un tren. Falses promeses de retorn a la normalitat, manca de vehicles lleva-neus, manca de presència policial i de protecció civil, etc. tot plegat un caos. I altre cop, mentides i falta de control.

7. Càrregues policials contra els manifestants pel rebuig al "Pla de Bolònia". Vagi per endavant que en cap cas justifico les violentes manifestacions ni per la forma ni pel fons; és més, aquella exhibició d'activisme i rebel·lió només responia a unes males informació i aplicació de Bolònia i sobretot a les poques ganes d'estudiar de molts. Però en qualsevol cas, hi va haver males actuacions des d'un inici amb el desallotjament violent d'un rectorat ocupat; càrregues agressives al carrer, sense filtratge entre vianants i manifestants i la culminació amb contraordres de contenció; en un va intent de rentar la imatge dels Mossos i que la va denigrar encara més. Tots recordareu a la Plaça St.Jaume els mossos éssent insultats, escopits, rebent atacs amb pintura però tot i això mantenint el posat i sense actuar...

8. Oposició frontal a una llei tan important com la Llei d'Educació de Catalunya que havia de suposar un avenç educatiu per un millor garantiment de les condicions educatives i una millora dels recursos pels mestres. Una llei que havia de ser també un projecte de país i no partits i on la postura innegociable dels comunistes va ser l'enrocament envers els seus postulats de rebuig a tot allò que no és públic entre d'altres. Tot i comptar amb un ampli suport parlamentari on fins i tot els dos grans partits alternatives de govern, PSC i CiU es van posar d'acord; ICV com sempre, va posar la nota negativa anant en contra del seu propi govern en una altra mostra de la poca cohesió i de la contradicció entre els projectes dels tres del govern. Pel que sembla les majories d'esquerres no són tan profitoses per governar, Sr. Herrera.

Hi ha molts altres casos, nombroses relliscades, pífies i d'altres incongruències de ICV; com la seva defensa aferrissada de la laïcitat i la seva croada contra tot allò que soni a catòlic (acompanyat això sí, d'una excessiva permissivitat en favor de tot allò no-catòlic) o el seu ímpetu desmesurat per posar accent a la seva condició "ECO" amb mesures tan ineficients com popul·listes (cas del mal plantejat pagament per les bosses de plàstic; del qual en sóc un fervorós defensor; però no d'aquella manera que igualava el tracte entre petits comerços i grans superfícies).

Podria seguir estona i estona parlant i enumerant-les; podria fer-ho, efectivament, però seria acarnissar-me i sincerament; ells solets ja es valen molt bé per fer-se la oposició a si mateixos.

Si existeix una manera intel·ligent de ser d'esquerres, és evident que no és la seva.
I per la manera decent de fer política, que no pateixin; està fora de la seva capacitat.

El Sr. Saura no és conscient de la seva incompetència

2010-03-27T20:48:00.002+01:00

tv3 emet en castellà: INTOLERABLE!

2010-03-03T14:05:00.001+01:00

És possible fer lleis bones i útils?

2010-02-16T13:09:00.014+01:00

Tota llei neix en base a una necessitat social en qualsevol àmbit, se sustenta en tres potes bàsiques i perquè aquesta prosperi i tingui èxit cal que compleixi un equilibri entre aquestes tres potes:

1r. Que el legislador es basi en la millor opció tècnica per a la seva redacció.
2n. Que tingui per objectiu una solució a la necessitat social que n'ha motivat la redacció i que per tant aporti beneficis sectorials i socials.
3r. Que sigui sostenible econòmicament.

Això que sembla una obvietat no ho és tant quan a més cal engranar-ho amb una quarta pota inexcusable com és la situació sòcio-econòmica del moment en què s'aplica la llei.

En aquest exercici d'enginyeria legislativa hi ha diverses opcions i correspon a aquests legisladors aplicar el seny i dotar-se d'un bon assessorament per tal d'arribar a la millor solució possible i la pràctica demostra que no sempre és així.

Una opció seria rebaixar les pretensions tècniques i retallar l'ambició a fí que la llei sigui efectivament aplicable i esperar millors temps per anar-ne ampliant aquests retalls.

Una altra opció seria una llei restrictiva, que no posi l'accent en beneficis socials aparents però que sigui fàcil i econòmica en la seva aplicació. O fins i tot que vagi acompanyada de mesures estrictament recaptatòries.

La darrera opció és no renunciar ni a les millors opcions tècniques ni als màxims beneficis socials malgrat que això comporti unes elevades despeses per poder garantir-ne el seu compliment de forma diligent i eficaçment.

En aquest cas sorgeix un altre problema: l'òrgan legislador i l'òrgan executiu que és qui ha de fer complir aquesta llei; corresponen a administracions diferents i de diferents àmbits territorials. El cas al que em refereixo evidentment són les lleis estatals i autonòmiques que regulen les competències municipals.

I per seguir amb la cascada casuística; quan es dóna aquesta circumstància s'obren de nou dues opcions:

1. Que l'administració legisladora faci un estudi econòmic fidel a realitat i destini una partida pressupostària al finançament local perquè els ajuntaments puguin fer front a les despeses relatives a l'aplicació de la llei.

2. Que l'administració legisladora abandoni a la seva sort els ajuntaments i aquests hagin de fer "mans i mànigues" per tirar endavant la llei amb diferent sort en funció de les capacitats de cada govern local. Alguns optaran de forma obligada per un compliment a mitges (incomplint les seves competències) i d'altres per dur a terme un compliment rigorós de la llei hipotecaran la seva tresoreria per poder fer-hi front.

La pregunta és: la situació econòmica permet tirar endavant lleis molt ambicioses? o caldria renunciar a alguns aspectes? I la societat i la classe política, estarien disposats a acceptar mitges lleis uns i mitjos encerts els altres?

Dit això tot i que em quedo amb la sensació de no haver dit res, reitero que no per òbvies cal obviar encara més (i valgui la redundància) algunes reflexions i opinions.

Com a conclusió per tant només em queda fer una crida a la responsabilitat i la prudència abans de llançar a "l'arena" algunes lleis i projectes sense la plena certesa que es disposa de plena capacitat de gestió sobre elles. Ja són massa els casos en què això vé succeint i malauradament la responsabilitat i els cops sovint acaben recaient en els ajuntaments.

Malgrat tot el el contingut de l'escrit i de la crida que faig, no vull encetar (en aquest post) una crítica de contingut polític sinó més aviat obrir una reflexió sobre la dificultat amb que ens trobem els polítics per tirar endavant projectes i lleis que sovint tot i gaudir de cert equilibri entre les tres potes; xoquen amb l'oposició popular.

En aquest aspecte caldria recordar dos preceptes molt importants que sovint es malentenen:

> el bé comú no és igual a la suma dels béns individuals de cadascú;

> una majoria només vol dir tenir més vots; no pas tenir la raó. La raó és quelcom més profund i no necessàriament lligat a l'aprovació popular.

Jo també sóc polític i per honestetat; alhora que demano aquest exercici de responsabilitat extra, també espero haver fet brotar en vosaltres un sentiment de complicitat de cara a l'acció dels polítics; entenent la gran responsabilitat que ja per si mateixa, suposa la representació dels ciutadans i l'administració del fet comú.

Fins i tot els més petits ho saben...

2010-02-14T17:14:00.006+01:00

...en canvi hi ha adults que es comporten pitjor que els nens. Pel que sembla la inconsciència no és cosa de l'edat sinó de la (in)capacitat mental.

Reciclar és fàcil i qui no recicla és perquè no vol; molts adults no acaben d'assumir la responsabilitat social comunitària que els pertoca i d'altres senzillament és que encara no han entès com un funciona un mecanisme que en veritat (i com deia un molt bon professor meu); és més senzill que el mecanisme d'un càntir...

Per sort els nens pugen molt ben guiats i ensenyats i més ben educats, en molts casos, que els seus propis pares. La pena és que haguem arribat a l'extrem en què aquesta societat hagi traspassat als mestres una responsabilitat que correspon als pares i la família com és l'educació. Tot per treure's el "mort" del damunt. És indignant!

A l'escola S'ENSENYA i casa S'EDUCA: a l'escola s'aprenen matemàtiques i llengües mentre que a casa s'apren a ser PERSONES.

En aquest sentit vull felicitar fervorosament l'escola de Can Periquet, la seva direcció, els seus mestres, els pares i mares i sobretot els alumnes; que tot i no tenir més de 5 anys, ja mostren molt bones maneres pel que fa a l'educació i als deures de ciutadania.

Per això jo des d'aquí i tot i que sense cap validesa vull emetre el meu veredicte respecte les carrosses del carnestoltes de Palau:

la millor carrossa sens dubte és la que van preparar els nens i nenes de Can Periquet; perquè no només tenia una finalitat lúdica sinó també educativa tant en el seu procés d'elaboració com durant la seva exposició pública.

FELCITATS AL CEIP CAN PERIQUET!! i gràcies per l'exemple que doneu.

Denunciem al Canal Català l'abús de la SGAE

2010-02-12T18:52:00.001+01:00

Laporta for President!...i aquest conte s’ha acabat

2010-02-04T20:02:00.004+01:00

Resulta sorprenent veure com un càrrec, certament singular i en certa manera carregat de responsabilitat social, com és el de President del Barça; pot arribar a dotar qui l’ostenta de tanta o més popularitat que persones realment rellevants de la nostra societat; ja siguin polítics (recordem que les decisions més importants d’un país són preses per ells), científics de renom, etc.

Malgrat que les audiències televisives, les vendes de diaris sensacionalistes-esportius i
l’interès de la gent en general posin el futbol al primer ordre de prioritat i d’interès; caldria recordar i acceptar que el futbol només és un esport, un entreteniment, un circ.

Que el futbol és l’opi dels pobles és una realitat evident però no és menys real que la seva “grandesa” és proporcional a la seva intranscendència. I és una pena comprovar com la gent del carrer eleva el futbol i els seus protagonistes a una categoria equiparable a la de reis-deus com a l’antic Egipte.

I més llastimós encara és ser testimoni i part d’una societat que sembla incapaç de preocupar-se dels afers que realment transcendeixen i ens afecten.

Fruit d’aquest encegament i retornant al principi d’aquest escrit; hi ha l’elevació a mites vivents d’algunes persones de forma totalment immerescuda; símplement perquè el circ del futbol; en aquest cas encarnat en el Barça, ens ha regalat un any de triomfs.

Sóc del Barça i vull que guanyi sempre, fins i tot els partits amistosos però posar el Barça i el circ del futbol per sobre de la política que regeix un país i per sobre fins i tot del país
és una gosadia més pròpia d’incoscients que de persones responsables.

El Sr. Laporta ha estat un gran president del Barça, potser el millor que mai ha tingut i que tindrà; però la seva rellevància social mai pot ser equiparable a la de cap polític que treballa per la nostra nació.

Dit això, que no és poc; ara em queda parlar sobre la part més lamentable de tot aquest assumpte i no és altra que hi pugui haver gent; que se n’aprofiti d’aquest encegament social per escalar com una heura faria pel tronc d’un arbre. Això sí que és la màxima expressió de la inconsciència, de la supèrbia i de l’egocentrisme més exagerat.

Sr. Laporta, vostè no està capacitat per fer de polític i encara menys per liderar un país i les seves afirmacions l’únic que fan és mal a la classe política de debò; aquella que duu molts anys preparant-se, treballant en l’ombra, patint la sol·litud del polític i de manera totalment ingrata. Sense banys de masses ni estadis plens ni aplaudiments d’aprovació per la feina ben feta; símplement treballant per millorar la societat, cadascú en el seu àmbit i malgrat rebre moltes bofetades.

També li fa un flac favor a la societat que, insisteixo, incoscientment ha fet de vostè un líder sense ser-ho i creu amb una fe cega que vostè pot aportar alguna cosa de bé. No els enganyi!

Com més deliris de grandesa mostren les persones; més mediocres són i el seu n’és un clar exemple Sr. Laporta.

Què en sap vostè de la gestió pública? què en sap vostè de política econòmica i social?
per més que jugui a fer de polític; més enllà d’haver guanyat (a dia d’avui) dues lligues de campions; de vostè no se’n recordarà ningú. A no ser això sí, que quan sigui president, fitxi el Ronaldinho com a Conseller en Cap...

Prou d'hipocresia amb la immigració!

2010-01-21T17:38:00.004+01:00

No puc deixar de pronunciar-me a través d'aquest blog sobre la temàtica que darrerament està més de moda com és el tema de la regulació de la immigració il·legal.

Aquesta circumstància és un tema recorrent i que ens ha acompanyat sempre en silenci però malauradament no ha estat fins que l'Alcalde de Vic, amb gran valentia, ho ha fet públic, quan tothom se n'ha adonat que tenim un problema.

No parlaré de lleis, tot i que podria fer-ho i em quedaria tranquil de tenir el convenciment que legalment els ajuntaments poden optar per no empadronar els immigrants il·legals per no disposar de la documentació mínima indispensable per dur a terme tal procediment administratiu.

Però no ho faré en primer lloc perquè el dret no és la meva especialitat i per tant prefereixo refusar el debat sobre la interpretació (interessada o tendenciosa) de les lleis que es podria fer en contra dels meus arguments. En segon lloc no ho faré perquè més enllà de les lleis, n'hi ha prou amb el sentit comú i amb el rigor a l'hora de gestinar els afers públics per poder determinar què és el que més li convé tant a la societat que acull com als propis individus que es llencen al buit en busca d'un horitzó millor per a les seves vides.

La primera cosa que cal aclarir és que amb empadronament o sense, la cobertura sanitària és universal i per tant tots els immigrants amb o sense papers podran disposar d'atenció sanitària d'urgència. Dit això passem a altres camps.

No podem obviar una afirmació que és políticament incorrecta i que molts hipòcrites tenen por de dir però tots ho pensen:

"AQUÍ NO HI CABEM TOTS"

Els estats no són, ni han de ser, cases d'acollida. Estem amb l'economia enfonsada, amb les taxes d'atur més altes que mai s'havien vist i pretenem obrir la porta a més treballadors per engreixar més les llistes de l'atur?

Quin futur els espera a aquestes persones que venen de països del tercer món, confiats que aquí "lliguem els gossos amb llonganisses"; que esperen que els seus problemes se solucionaran aquí i que quan arriben es troben que estan a l'atur igual que als seus orígens?

Sense papers no hi ha contracte i sense contracte no hi ha papers...és incongruent però d'això és l'estat qui se n'encarrega (aquell estat governat per progressistes, d'esquerres i que aposten per les polítiques socials). Sense papers cap immigrant serà contractat legalment i per tant seguiran estant en la misèria més absoluta. Són aquests els drets humans que volen fomentar? La misèria genera marginalitat, exclusió i delinqüència. I si no treballen legalment, alguns, només alguns ho faran il·legalment per tant es fomentarà l'economia submergida i l'explotació.

S'han de comprometre les administracions a suportar un sistema on el nombre de treballadors sempre és el mateix (o fins i tot va baixant a mida que augmenta l'atur) i que en canvi els receptors de les cobertures de seguretat social són cada cop més? qui pagarà les cotitzacions? qui garantirà que aquestes cobertures arribaran a tota la població que les demanda?

Aquest balanç negatiu és el camí al col·lapse total i absolut de l'administració pública.

I a nivell de l'administració local? el missatge de "empadronaments a dojo" fomentarà l'aparició de pisos amb desenes de persones confinades sense cap mena de garantia d'habitabilitat, salubritat ni higiene; els municipis veuran com augmenten les seves poblacions amb gent il·legal, que no contribueix però que omplen els serveis socials de demandes d'ajudes...un altre col·lapse!

I a nivell exterior, quina és la imatge? portes obertes i papers per tothom a Catalunya i Espanya; fet que serà aprofitat per les màfies (efecte "crida") que engrandiran el seu negoci; manipularan la pobra gent més indefensa, sense mitjans ni cultura per enganyar-los, estafar-los i enviar-los cap aquí amb la promesa d'un món de somni. I tornem a començar.

Si cal que vinguin immigrants, que sigui per prosperar com a persones, per sortir de les dictadures i guerres però també de la pobresa, la gana, la misèria i la desesperació. Si venen per seguir patint aquestes xacres, és un error (justificable per part seva) però imperdonable per aquells que des d'aquí i sota el paraigua de dels drets humans fomenten aquesta vinguda massiva.

La primera mesura per la integració dels immigrants és la feina. No hi haurà integració fins que no tinguin garantit l'accés a la feina. A nivell estatal cal disposar d'una borsa de treball i fer contractacions en origen i fomentar que aquells que vinguin tenen la plena integració garantida. Fomentem un ràpid coneixement de la llengua, la cultura i els costums de casa i també un accés a la vivenda per garantir el seu propi benestar però també el benestar de la societat d'acollida. Drets humans sí, però primer feina, no papers.

No hi ha dret que sota la bandera dels drets humans, de la justícia social i d'altres "grans conceptes" es qualifiqui de racistes/xenòfobs/nazis aquells que defensem l'ordre i la gestió eficient dels recursos públics; i que paral·lelament vetllem molt més i millor pels drets dels immigrants que els mateixos que ens insulten.

Ja n'hi ha prou d'hipocresia!

La ineptitud de tots aquests "progres" que se les donen de ser els mesies del segle XXI i els salvadors del món és la que està portant els immigrants a venir al primer món, des del tercer món, per acabar vivint al quart món. I per qui no ho sàpiga el quart món és tota la població que viu al primer món però per sota el llindar de la pobresa; fet que li dóna un caire més pervers i indecent a aquestes polítiques pseudosocials de portes obertes i papers per tothom.

Que se'n vagin ja de la poltrona i deixin actuar i gestionar tots aquells que defensem els missatges polítics amb contingut i seny, encara que no sonin tan bé.

Els líders polítics estem per canviar la societat, per garantir que els nostres conciutadans tindran accés sense restricció als serveis i per garantir-ne el seu benestar; en definitiva:

per crear móns on la gent vulgui viure.

I ara per ara i amb aquestes polítiques d'extrema esquerra, la gent, la majoria dels catalans, no hi volem viure.

Alcalde de Vic, Josep Mª Vila d'Abadal en roda de premsa anunciant la necessitat de prendre mesures per regular la immigració il·legal.

UNIÓ DE JOVES DEMANA LA SUPRESSIÓ DEL PODER ABSOLUT DE L’SGAE

2010-01-21T17:34:00.004+01:00

La polèmica pel cobrament de drets d'autor a perruqueries i casals de jubilats posa de manifest la inutilitat i l'abús d'aquesta llei, que instaura a l'SGAE com a poder fàctic

Unió de Joves considerem de justícia reclamar l'eliminació dels beneficis de l'SGAE contemplats a La Llei de Propietat Intel•lectual. Aquest organisme actua com un lobbiy abusiu d'una oligarquia artística que asfixia als ciutadans i els comerços i posa mal nom al col•lectiu de creadors.
Les pràctiques que es posen de manifest són pròpies d'un totalitarisme només equiparable a algunes pel•lícules i obres de ciència ficció que no tenen cap mena de sentit avui en dia.

Per aquesta raó, afirmem que el comportament de en cap cas és representatiu del col•lectiu en nom del qual actua. També reclamem que la Ministra de Cultura, Ángeles González Sinde, es faci enrere en la mesura de donar-se la potestat de tancar arbitràriament pàgines i blogs personals que enllacin amb descarregues. Considerem que és un abús d'autoritat, un atac a les llibertats individuals i una ingerència cap a la justícia.

Amb motiu d'aquesta polèmica hem editat el cartell adjunt.

UNIÓ DE JOVES DENUNCIA QUE LA GENERALITAT NO APOSTA PER LA FORMACIÓ I S’ANCLA EN LA HIPOCRESÍA

2010-01-18T12:09:00.001+01:00

Creiem que la retallada d’un 8% en el pressupost universitari és intolerable i que cal que el conseller Huguet es retracti

Unió de joves denunciem que la retallada del 8% en el pressupost universitari anunciat pel Conseller Huguet és inassumible en la situació actual. Per això fem les següents consideracions:

• Considerem que la retallada pressupostaria és un pas enrere en l’aposta per la competitivitat i que el Govern Tripartit és hipòcrita quan afirma que aposta per la formació i l’educació com a sortides de la crisi.
• Constatem que si no invertim en formació estem generant una societat dèbil per afrontar els reptes del s.XXI.
• Demanem que es faci enrere en la mesura i que incrementi la partida destinada a formació i recerca per anivellar-la als països europeus.
• Demanem la compareixença del Conseller Huguet al Parlament perquè rendeixi comptes de la seva decisió.

Unió de Joves expressa la seva solidaritat i condolències per la tragèdia d’Haití

2010-01-18T12:04:00.003+01:00

Unió de Joves expressa la seva més profunda condolença i solidaritat al govern d'Haití i al seu poble per la tragèdia que els afecta, després d'haver sofert un terratrèmol de 7 graus en l'escala de Richter que va sacsejar, el proppassat dimarts, aquest país.

Ens unim al dolor dels afectats i als familiars de les víctimes en aquest trist moment. Farem tot l'esforç possible per a donar suport i contribuir a ajudar les famílies afectades per aquest terratrèmol. Aprofitem per a motivar i convidar als joves que se solidaritzin i ofereixin el seu suport al costat d’Unió de Joves fent arribar el seu gra de sorra al compte que ha habilitat el Consulat d'Haití a Barcelona per a les ajudes.

El nombre de compte és el següent:

La Caixa
UNIO DE JOVES-TERRATRÈMOL HAITI
2100 3372 212200 204285

Volem seleccions nacionals per Catalunya!

2009-12-23T13:23:00.004+01:00

Un any més per aquestes dates vam tenir ocasió de celebrar i participar de la festa futbolística nacional: el partit de Catalunya.

Malauradament, un any més, gràcies al centralisme imperial regnant a l'Estat Espanyol, només podem gaudir d'un partit l'any com si d'un regal de Nadal es tractés. (Bé, un regal "d'hivern", segons ells).

Ahir es va veure però, que aquesta selecció, la nostra selecció nacional, pot mobilitzar la gent tant o més que "la roja" i a nivell esportiu a més; sobren les paraules. Va esborrar del camp una selecció bicampiona mundial com l'Argentina des del primer minut.

La pregunta que em sorgeix és: de què tenen por?
> del desmembrament de la Pàtria (una, grande y libre)?
> o de perdre tot el seu potencial futbolístic en la mesura que aquest prové de jugadors catalans?

Sigui com sigui, ahir la Selecció Catalana va obrir les portes de Catalunya al món i d'una manera brillant.

Des de la Unió de Joves, com no podia ser d'una altra manera ens vam sumar a la causa per reclamar que d'una vegada per totes i seguint el model del Regne Unit; poguem gaudir de les nostres seleccions nacionals de forma oficial i poder així competir internacionalment.

"la roja no ens posa, s'imposa"

LA UNIÓ DE JOVES PREFEREIX LA FORMACIÓ I NO LA CABRA DE LA LEGIÓ

2009-12-19T11:10:00.001+01:00

La Unió de Joves denuncia la discriminació que pateixen els universitaris catalans, fruit d'un sistema centralista i injust.

Els universitaris catalans reben 50% menys de beques que la mitjana espanyola i menys de la meitat dels recursos que la mitja estatal.

Denunciem que Catalunya, que representa un 15,4% del total de la població universitària espanyola rebem únicament el 8,8% de les ajudes concedides. Estem, un cop més, davant d’un greuge comès contra Catalunya per part del govern espanyol entestat a arraconar Catalunya a una situació de perifèria injusta i intolerable.
Denunciem també que l’Estat Espanyol destina únicament un 0,08% del PIB en ajudes a la formació universitària mentre la mitjana de l’OCDE se situa a 0,25%. Aquestes dades reflecteixen que des del Gobierno s’està promovent la precarietat cultural de tota la societat. D’altra banda apuntem que l’exèrcit s’enduu l’1,2% del PIB no contribuint en cap aspecte constructiu per a la societat. Sense formació no podem assegurar un futur de prosperitat.

Lamentem que el Tripartit no treballi activament pel compliment de l’Estatut i que el Gobierno només faci cas al Tribunal Constitucional en detriment de Catalunya i no en aquest assumpte. Per això, en compliment de l’Estatut, reclamem el traspàs del sistema de beques a la Generalitat.

La millor política social: acabar amb les petites empreses!

2009-12-17T00:56:00.002+01:00

La millor de les polítiques socials és la creació d'ocupació; no la destrucció de les empreses que generen aquesta ocupació. L'estat del benestar, el teixit econòmic (en tots els sectors, ja sigui agrícola i ramader, comercial, industrial, etc.) s'han forjat en base al treball, la disciplina, l'esforç i la implicació de la societat, ciutadà a ciutada; per tal d'assolir els índex de qualitat de vida de què actualment gaudim. Concretament a més, la societat catalana se'n pot vanagloriar especialment després de segles d'història on ens hem caracteritzat a nivell internacional pel la importància del nostre comerç i la nostra capacitat emprenedora.

Malgrat això, hi ha corrents que pretenen destruir tot el camí recorregut i pel que sembla i de fet la imatge parla per si mateixa; hi ha qui creu que la millor política és premiar la ganduleria. Enlloc de facilitar el treball a les petites empreses i comerços perquè puguin augmentar la seva productivitat i poder així ampliar els negocis, contractar més personal i assegurar-ne el que ja tenen; el que es busca és ofegar aquests negocis perquè els treballadors puguin treballar menys i descansar més. La cultura del subsidi. Perquè ens hem d'esforçar? mentre altres treballin més que nosaltres per poder repartir després la riquesa, al final obtindrem el mateix benefici...que treballin ells.

Una cultura molt comunista que busca l'anorreament de les iniciatives personals, de l'ambició de superació, de l'esperit de competitivitat i de les ganes de prosperar. Una estratègia perfecta per "adormir" la ciutadania, "estupiditzar-la" i poder-la controlar fàcilment a cop de subsidi. Enhorabona a tots els promotors d'aquestes idees trotskistes perquè per aquest camí acabarien enfonsant el país.

Per fer un càlcul ràpid de la magnitud de les seves demandes:

una petita empresa de 10 treballadors, 8 hores/dia, 5 dies, 1000€ de despesa total per a l'empresa,

10 sous = 400 hores/setmana
TOTAL DESPESA: 10.000€/mes

si baixem a 30 hores/setmanals,
10 sous = 300 hores/setmana
per cobrir les 100 hores que falten cal que l'empresa contracti 3'3 treballadors més;
TOTAL DESPESA: 13.300€/mes

BALANÇ: 3.300€ d'increment, un 30% més en despeses de personal per mantenir la mateixa producció.

Una bona mesura perquè les petites empreses, aquelles que formen el teixit productiu dels pobles no puguin assumir aquest ofegament i acabint tancant.

Qui es preocupa llavors pels treballadors?...és clar, l'administració amb els subsidis; no falla.

Ser independentista no vol dir ser electoralment oportunista, enganyar la ciutadania ni generar frustació; com fan alguns.

2009-12-15T19:37:00.009+01:00

Per aquells que no ho saben; o que sí que ho saben però que a hores d’ara encara dubten; la UJ reclama un estat per la nació de Catalunya i així ho va aprovar en els seus estatuts i també en la ponència ideològica al darrer congrés.

Pel que fa a les consultes, tant el President com el Secretari General de l’entitat ja van manifestar les directrius d’actuació davant aquest fet: com a partit nacionalista per suposat que no podem obviar el nostre interès en el bon esdevenir d’aquest procés i per tant recolzem la realització de les consultes en aquells municipis que així ho determinin cal per tant felicitar tots els ciutadans que han manifestat amb el seu vot que volen un canvi per Catalunya i que aquesta segueixi el seu propi camí. Ara bé, com a joventuts d’Unió Democràtica el que defensem per sobre de tot és la practicitat i el rigor aplicats a la política.

En aquest sentit, cal censurar aquells partits polítics que s'han apropiat desvergonyidament d'una iniciativa SOCIAL amb la única finalitat d'aixecar una cortina de fum nacionalista i amagar així els darrers anys d'una total submissió, cega i gratuïta en vers els partits d'obediència espanyola.

Nosaltres, a diferència de les altres joventuts nacionalistes de Catalunya, no practiquem el popul•lisme i encara menys en fem d’ell el nostre cavall de batalla. Ells, com a programa, plantegen únicament la independència de Catalunya però es tracta d’una independència d’aparador, fictícia, buida de contingut i que només busca rèdits polítics i no pas un interès en canviar, per a millor, la societat. Fer campanya en aquest sentit seria fer-los la campanya i aplanar-los el camí a aquests partits que ara, amb tanta energia, volen escenificar que les seves decisions no depenen de Madrid. Massa tard!

A la Unió de Joves mai participarem d’aquesta insensatesa política i molt menys actuarem a remolc del que facin altres joventuts de manera sensiblement irresponsable.

Per nosaltres, imagino que ho compartiu, la política és atendre les necessitats i les demandes dels nostres ciutadans administrats; dels que en som els representants.

Nosaltres no juguem a ser el Guifré el Pilós del segle XXI sinó que defensem un nacionalisme útil i de política aplicada al carrer: volem solucionar els problemes de la gent, volem sortir de la crisi, generar riquesa, crear ocupació; millorar les polítiques socials i invertir en R+D+I o augmentar la inversió en universitats i en educació. Cal a més, renacionalitzar el país; a dia d’avui encara hi ha una àmplia majoria que no vol la independència.

Ens han deixat una Catalunya empobrida i espanyolitzada i això només es canviarà quan aquesta majoria senti a la seva pròpia pell que viure a Catalunya els representa realment un benefici i els resulta profitós i també explicant-los perquè un estat propi ens aportarà aquesta prosperitat que ara no tenim; no símplement convidant-los a votar.

Mai aconseguirem una plena majoria només a cop d’estelada i de consultes no vinculants; el que cal és un intens i extens treball de pedagogia, no pas de campanyes publicitàries buides de contingut però amb un gran màrketing.

Per tant quan aconseguim tot això, serà llavors i només llavors quan des de la Unió de Joves, parlarem sobre les consultes i engegarem campanyes en favor de l’autodeterminació de la nostra nació.

I dit això, sí, volem la independència de Catalunya; però no per aquest camí.

Ivan Costa
Secretari d'Acció Política
Unió de Joves

el preu de la mort...

2009-12-01T12:49:00.002+01:00

Des de la Unió de Joves, volem expressar el nostre rebuig a l’abusiu tracte fiscal que la Generalitat de Catalunya dóna a les herències. És un impost confiscatori en la recaptació i representa un greuge comparatiu quan el contrastem amb l’aplicació del mateix impost a la majoria de Comunitats Autònomes.

L'impost de successions es un tribut estatal i l'Estat ha cedit a les Comunitats Autònomes la facultat de recaptar-lo i de regular-ne per Llei els aspectes i coeficients de recaptació i per aquesta raó; a Catalunya es paga pràcticament 100 vegades més que a la gran majoria de Comunitats Autònomes d'Espanya. Fins al punt que pot arrabassar el 30 % del valor de la pròpia herència.

La situació és tan extrema que sovint hi ha casos en que s'ha de renunciar a l'herència per no poder fer front a l'impost de successions.

Tenint en compte l’article 31.1 de la CE, segons el qual: “Todos contribuirán al sostenimiento de los gastos públicos de acuerdo con su capacidad económica mediante un sistema tributario justo inspirado en los principios de igualdad y progresividad que, en ningún caso, tendrá alcance confiscatorio”; considerem que aquest impost desvirtua i fins i tot contradiu aquest precepte legal present a la CE.

Per tot l’expressat, a la Unió de Joves:

NO volem un impost que ens discrimina negativament en front d’altres Comunitats Autònomes. A Euskadi no existeix la tributació per les herències entre cònjuges o entre pares i fills, a Navarra tributen un simbòlic 0,8% i a la majoria de les Comunitats Autònomes restants s’han implantat reduccions d’un 99% de la quota a tributar.

NO volem un impost tan abusiu que, per pagar-lo, moltes vegades les famílies han de malvendre part de la herència o hipotecar-la o recórrer a un préstec.

NO volem un impost que produeix desequilibris tributaris entre territoris, de tal magnitud que una herència de pares a fills de 100.000 euros en efectiu tributa a Catalunya 9.688 euros mentre que a València, Madrid o altres comunitats, aquesta tributació es de 103 euros i al País Basc de 0 euros.

I per tant demanem la IMMEDIATA I TOTAL SUPRESSIÓ de l’impost de successions i donacions.

A Unió Democràtica i a la Unió de Joves escoltem els nous catalans

2009-11-22T18:36:00.005+01:00

El passat dijous 19 de novembre, en el marc del projecte “Escoltar Catalunya als nous immigrants”; es va dur a terme una trobada amb líders i representants d’algunes associacions d’immigrants de diversos països llatino-americans i també de Guinea Equatorial.

Aquesta trobada forma part d’un projecte d’integració iniciat pel Secretari d’Immigració d’Unió Democràtica de Catalunya, el Dominicà Guillermo Ángeles i té per objectiu principal l’establiment d’un canal de comunicació i debat amb els diferents col•lectius de nous catalans establerts a Catalunya.

Acompanyant el Senador Jordi Casas la Unió de Joves com a entitat política juvenil i com representant de la societat d’acollida va participar de forma activa a través de la meva persona com a Secretari d’Acció Política.

A la reunió vam poder copsar les diferents sensibilitats i les difícils circumstàncies amb què es troben els immigrants pel que fa a la seva integració i el seu accés als serveis però sobretot a l’hora d’exercir els seus plens drets com a ciutadans.

En un debat molt ric amb la presència d’entitats de Bolívia, Uruguay, Equador, Argentina Guinea Equatorial, Panamà, Veneçuela, Colòmbia, República Dominicana, Hondures i Xile; es van posar de manifest les qüestions i demandes cap a la classe políltica i relatives a que la societat d’acollida assumeixi la seva responsabilitat i implicació pel que fa a facilitar la integració a tots aquells nou-vinguts que la reclamen.

L’arribada massiva d’immigrants per sobre de les capacitats d’acollida de la societat anfitriona satura els mecanismes d’integració, fomenta l’exclusió social i laboral i en darrera instància és la causa de l’aparició de guetos i marginalitat que aboquen a la delinqüència.

Els propis immigrants així ho van manifestar i d’acord amb els postulats de la Unió de Joves; la conclusió final de la jornada va ser que cal potenciar l’accés dels nou-vinguts a cursos de formació sobre la llengua i la cultura catalanes i també sobre el funcionament del sistema democràtic al nostre país com a mitjà per facilitar i accelerar la integració social.

Les dificultats d’accés a la vivenda i al mercat laboral i també per rebre homologacions en les titulacions universitàries van ser altres punts importants i que segons els assitents que cal revisar.

Des de la Unió de Joves a través de la nostra Vocal d’Integració, Keyla Garcia, obrirem ponts de comunicació i debat amb els diferents col•lectius d’immigrants d’arreu del món amb la finalitat de donar resposta a les seves demandes.

la millor aposta: els joves!

2009-11-16T17:01:00.003+01:00

Fa dies que hi penso però mai trobava els arguments necessaris que motivessin el fet de dedicar-hi un escrit en aquest blog. Aquest cap de setmana però, he pogut assistir a un acte que ha estat clau per fer-me decidir definitivament.

Començo doncs el post, amb una afirmació amb una forta càrrega d'obvietat però que sovint ens ho hauríem de recordar per tal que no caigui a la simple categoria de tòpic:

"els joves no som el futur; som el present. El futur és símplement nostre."

I dit això ja puc explicar de què es tractava aquest misteriós acte:

Divendres va donar el tret de sortida un nou negoci a Palau-solità i Plegamans i com a Regidor de Salut Pública vaig assistir a la seva inauguració. Fins aquí res especial. Ara bé, tenint en compte la situació econòmica global, el fet d'obrir un negoci ja té per si mateix un gran mèrit però si a més aquest negoci està encapçalat per tres joves de menys de 30; el mèrit assoleix un nivell honorífic.

En definitiva: una especialista en nutrició que ha sumat els seus coneixements formatius amb un especialista en màrketing i amb un especialista en comunicació i disseny i d'aquí ha nascut el projecte MENJASA (www.menjasa.es). Amb una clara visió comercial en vista del nínxol que quedava lliure en aquest àmbit al poble i també al Vallès, aquests tres valents, joves emprenedors, van optar per ser els seus propis amos i tirar endavant l'empresa. Moltes felicitats a tots tres! Confio que enceteu un llarg i pròsper camí ple d'èxit. Els hàbits alimentaris de Palau estan a les vostres mans.

Qui sigui seguidor de les meves humils aportacions en aquest canal particular; haurà pogut copsar que la frase que he citat anteriorment, té una petita dosi de trampa...recordeu l'eslògan del XIVè Congres Nacional de la UJ?

"Força pel present, passió pel futur"

Aquest paral·lelisme entre la valentia d'aquests joves que han creat aquest negoci és només la confirmació que el nostre eslògan era del tot encertat i en certa manera profètic. El sector dels joves amaga un gran potencial; és un diamant en brut que comença a brillar per si mateix.

La Unió de Joves no deixarà mai de potenciar la creació de riquesa basada en l'emprenedoria i en potenciar els petits i mitjans empresaris que creen els llocs de treball necessaris per fer avançar l'economia i el país. Participarem en tots el fòrums i utilitzarem tots els canals de comunicació al nostre abast per defensar aquestes idees i per reclamar una educació potent i de qualitat que generi professionals competitius.

Fruit d'aquesta ferma voluntat, que neix del propi convenciment però també de les necessitats reals actuals; l'executiva de la UJ enfocarà la seva Acció Política al treball rigorós a través de les seves vocalies de Política Econòmica i Social i la de Universitats per fer, de la nostra aportació a la societat; una eina valuosa de cara al futur en aquest camp.

La millor aposta: els joves!

fins on arribarà la insensatesa d'alguns palauencs?

2009-11-12T13:35:00.006+01:00

Aquestes fotos van ser preses ahir dimecres 11 de novembre a les 11:00h. a la zona dels contenidors de recollida selectiva que hi ha ubicats al Camí del Molí entre el carrer Torras i Bages i el carrer Borrell, a la Pineda.

Aquest punt es troba situat a més davant d'un parc infantil, que estan pensats, sovint; perquè els nens hi puguin jugar amb totals garanties de protecció i seguretat. Aquest és un fet prou obvi per a qualsevol persona...diguem, encara que només tingui "dos dits de cervell"; com es diu col·loquialment.

Pel que sembla però, encara hi ha ciutadans que estan per sota del llindar d'aquests "dos dits" i amb una actitud malèvolament macabra, fan gal·la de la seva estupidesa flagrant abocant residus perillosos en zones de fàcil (i altíssimament probable) accés per als infants.

Com es pot veure a les fotografies, algú hi va abocar una ampolla de "SALFUMAN"; que per a qui tingui unes nocions de química, es tracta d'àcid clorhídric i per tant altament corrosiu i perillós per a la salut tant per contacte com per inhalació.

Sortosament, durant una de les rutinàries inspeccions que efectuo periòdicament, acompanyat dels responsables del servei de neteja viària; vam descobrir a temps l'ampolla i la vam fer retirar de forma immediata.

En aquesta ocasió l'alineació planetària o potser un favor diví (amb el permís dels intorelants-laïcs de ICV) va permetre que retiréssim el residu abans que hagués pogut fer mal...com deia sortosament. I és que només ens podem lliurar a la sort mentre segueixin tenint la condició de ciutadania del nostre muncipi, éssers amb aquesta ignorància tan perversa.

Només confio que el responsable d'aquest fet, llegeixi aquestes línies que li dedico i que s'ofegui en la seva pròpia vergonya.

Ivan Costa
Regidor de Gestió Ambiental

serà veritat?...

2009-11-06T12:25:00.004+01:00

"El socialismo es

la filosofía del fracaso,

el credo a la ignorancia

y la prédica a la envidia;

su virtud inherente es la distribución igualitaria de la miseria".

Sir Winston Churchill.

Riera de Caldes al seu pas per Palau

2009-11-04T13:07:00.003+01:00

No me n'he pogut estar de compartir aquesta fotografia amb tots vosaltres!

Té cap importància? NO; símplement m'agrada i tinc el convenciment que despertarà la mateixa sensació en tots vosaltres.

La qualitat ecològica de la nostra riera doncs, queda totalment contrastada!

Comença la construcció de la Unió de Joves a Palau

2009-11-02T14:20:00.002+01:00

"El pais no se levanta con banderas"

2009-10-25T13:00:00.006+01:00

BARCELONA. Iban Rabasa, nacido en Tortosa (Tarragona) hace 27 años, acaba de ser elegido presidente de Unió de Joves, la rama juvenil de Unió Democràtica de Catalunya (UDC).

-¿Por qué milita en UDC?-
Conocí a UDC y me gustó su idea de hacer propuestas para hoy pero con visión de futuro. No vamos a ganar la partida hoy para que todos perdamos dentro de 20 años. Necesitamos sensatez y pensar en las generaciones venideras.Además, soy una persona catalanista, que cree que Cataluña es una nación y debemos defender nuestros intereses.

-¿No militar en la izquierda es ir contracorriente?-
Pensar que si eres joven debes ser de izquierda es un mito que interesa a alguien. Es muy mediático salir una vez al año a gritar, pero no lo es tanto participar en la política, debatir, trabajar en las estructuras internas de un partido. Hoy en día, la dualidad derecha-izquierda está superada, sobre todo en Cataluña.

-¿Cómo piensa canalizar Unió de Joves sus propuestas? ¿Tendrá cierta autonomía o lo hará a través de la dirección de UDC?
-Unió de Joves es un valor añadido que le damos al partido. De hecho se nos consulta. Por ejemplo, cuando se ha debatido sobre el Plan Bolonia, se nos ha tenido en cuenta. Estamos completamente a favor de ese espacio europeo. Lo que criticamos es la gestión, porque Cataluña está a la cola, como indica el Informe Pisa. Por ejemplo, debemos enfocar el nacionalismo de forma constructiva.

-¿Cree que el nacionalismo se defiende en ocasiones de forma utilitaria?
-Nosotros defendemos el derecho a la autodeterminación. Pero al tripartito le interesa hablar de un tema abstracto y sentimental, para ocultar su mala gestión. Es posible que Cataluña avance hacia la independencia, pero no podemos estar todo el día hablando de consultillas con todos los problemas que tenemos. El país no se levanta con banderas, sino trabajando horas y horas. No vamos a hacer de la bandera nuestra principal arma, lo será el capital humano de nuestros jóvenes.

-¿Es políticamente incorrecta para los jóvenes o «poco moderno» rechazar la nueva ley del aborto del PSOE?-
Unió de Joves todavía no tiene una propuesta definida. Lo que realmente queremos es cambiar la forma. Seremos creativos y no habrá autocensura. Pedimos abiertamente que haya una revisión de la función pública. No costaría nada introducir sistemas de incentivos. Otro debate queremos abrir se refiere a la cultura del riesgo. Sin riesgo no se puede avanzar. Ser empresario no es controlar una gran compañía desde la planta 20 de un gran edificio para ganar beneficios. Es tener una tienda, ser emprendedor. Tenemos que romper los estereotipos y apostar por los jóvenes empresarios.

Primera entrevista de la Unió de Joves a l'avui digital

2009-10-21T13:17:00.001+02:00

LA UNIÓ DE JOVES REBUTJA EL RECURS D’INCONSTITUCIONALITAT DE LA LEC PRESENTAT PEL PP

2009-10-20T18:18:00.002+02:00

Creiem que es tracta d’un tribunal anticuat, que serveix per impedir el progrés de les nacions sense estat d'Espanya i que cal plantejar-ne un debat immediat

Volem fer públiques les següents consideracions:

> La LEC neix, sense no poques dificultats, de la unitat de la majoria de forces parlamentaries catalanes.

> Expressa una voluntat d’aixecar el sistema educatiu i de blindar la irrenunciable política de normalització i immersió lingüística.

> S’ha redactat i votat amb el consens de l’estament polític i de la comunitat educativa.

Denunciem el que ja ha esdevingut pràctica habitual al PP, recórrer al Tribunal Constitucional totes les lleis que perd democràticament i que no s’ajusten a la seva visió d'estat, ignorant la identitat nacional de Catalunya. És intolerable que als nostres dies una força política de govern utilitzi sistemàticament recursos d'inconstitucionalitat per desanimar el progrés social i econòmic de la nostra Nació.

D’altra banda, Unió de Joves vol posar sobre la taula el dubte de si realment el Tribunal Constitucional tal i com està concebut, on les quotes polítiques i les tendències que hi planen són pròpies de la transició democràtica, és una garantia d’imparcialitat i de capacitat d’exercici de funcions. Quan les decisions d'un Parlament sobirà com el català no són respectades i poden ser obstruïdes per un tribunal central, cal preocupar-se perquè està en joc el progrés i la modernació institucional necessària per servir als ciutadans.

És per això que reclamem un debat profund sobre el TC, que permeti decidir si una reforma urgent no és la única solució per al seu correcte funcionament .

NOTA DE PREMSA UJ

Tret de sortida a la Unió de Joves del segle XXI

2009-10-19T18:13:00.008+02:00

Durant aquest cap de setmana s'ha dut a terme el 14è Congrès Ordinari de la Unió de Joves amb un gran èxit de participació i un gran seguiment per part dels mitjans.

Després de dos anys de mandat, aquest congrés ha servit per renovar les directrius polítiques estratègiques i ideològiques i també per renovar l'estructura orgànica de l'entitat amb l'aprovació de les dues ponències que han de servir de full de ruta de cara al futur.

A banda de l'aprovació de les ponències, un dels fets més destacables ha estat el comiat d'alguns dels nostres militants com Pati Laïlla, Vanesa Calzada, Miquel Terràdez, Jordi Bohigas i Raimond Blasi però sobretot d'en Pep Moliné; qui durant els darrers 4 anys n'ha estat el Secretari General i líder de l'entitat.

Pep, ens deixes una gran herència fruit del teu treball i de la teva implicació amb la UJ, a qui li has dedicat pràcticament tots els anys de la seva vida adulta. Pel que has aconseguit, pel regal que ens deixes i per ser la persona que ets: MOLTES GRÀCIES PEP!

L'equip que encapçalem el nou projecte treballarem incansablement i amb rigor per ser dignes mereixedors del teu testimoni.

I aquest equip està liderat pel nou President, l'Iban Rabasa i pel nou Secretari General, el Roger Montañola. Dues persones íntegres, justes, formades i amb un gran projecte de país. Sens dubte no hi pot haver millor relleu.

El nou CEN de la UJ per tant queda de la següent manera:

President - Iban Rabasa
Secretari General - Roger Montañola
Secretari d'Organització - Oriol Gil
Secretari d'Acció Política, Estudis i Programes - Ivan Costa
Secretari de Comunicació - Jordi Riera
Secretària d'Administració i Finances - Anna Boada
Secretària de Relacions Institucionals - Maria Casellas
Vocal d'Implantació Territorial - Xavier Tizón
Vocal de Política Municipal - Alfons Núñez
Vocal de Política Social i Econòmica - Marc Gonzalo
Vocal d'Universitats - Guillem Pastrana
Vocal d'Integració - Keyla Garcia
Representant al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) - Aleix Clarió

Presidents Intercomarcals:
BCN-ciutat: Oriol Crespo
BCN-comarques: Sergi Casas
Girona: Xavi Roca
Camp de Tarragona: Ton Verdeny
Terres de l'Ebre: Fèlix Rodríguez
Lleida: Rosa Mª Salmeron.

Tot un equip de joves responsables, implicats i plenament capacitats per fer política pràctica i per analitzar la realitat i saber-ne extreure les necessitats i les demandes que la societat ens reclama. Des dels joves i pels joves però sobretot pel país en general. No tenim una visió simplista de la realitat ni tampoc acotada; creiem en la cultura de l'esforç i el treball. Fugim dels popul·lismes i amb valentia i el convenciment de prendre les decisions correctes; no deixarem cap notícia sense comentar ni deixarem de mostrar el nostre posicionament sigui quin sigui, si creiem que és el més just i necessari pel bé de les persones.

Tenim els objectius molt clars i per ells lluitarem:

1. com a joventuts d'Unió Democràtica, hem de difondre els ideals humanistes però sempre aplicats a la realitat social; no pas com a conceptes d'una teoria abstracta i en ocasions difícilment aplicable i explicable. El primer: les persones.
2. Com a escola de formació garantirem que cada militant disposi de les eines necessàries per tal de millorar les seves capacitats personals, el seu coneixement del sistema polític i del funcionament de l'administració.
3. Reforçarem l'estructura territorial del partit per dotar cada intercomarcal d'autonomia d'acció i per tal d'ampliar la nostra representació amb militants al màxim nombre possible de municipis. Allà on disposem d'executiva local de UDC, treballarem per instaurar-ne la de UJ.
4. Per últim i com objectiu estrella: dirigirem totes les nostres accions en ser el Referent en la política juvenil de catalunya. I això ho podrem assolir si aconseguim la inclusió de molts dels nostres joves en les seves llistes electorals locals i en darrera instància ampliar així el nombre de regidors (i també perquè no, alcaldes) de la Unió de Joves.

Agraeixo la gran assitència que va rebre el Congrés i sobretot la presència de la major part del Comitè de Govern de UDC; que un cop més, aposta pels joves del partit; aquells que marcarem el relleu i el desenvolupament futur de l'entitat.

Unió de Joves, comencem a treballar!

Força de present, passió del futur

2009-10-16T11:13:00.002+02:00

Aquest cap de setmana se celebrarà el 14è Congrés Nacional Ordinari de la UJ on a més d'aprovar les ponències d'Organització i de Ideologia i Estratègia Política de l'entitat; escollirem també un nou Comitè Executiu Nacional per fer front als nous reptes de present i futur que ens planteja la situació política actual.

Conscients que ens trobem en un any preelectoral clau, volem donar un gir a l'estructura i el funcionament de l'entitat per tal de potenciar la nostra acció política tant en el si de UDC com en l'àmbit de la política juvenil catalana.

Amb els nous Estatuts de la UJ recentment aprovats (en el darrer Congrés Extraordinari celebrat el passat setembre) i amb les noves ponències es volen reforcar 4 àmbits específics:

1. professionalitzar la gestió interna de la UJ
2. reforçar la nostra estructura territorial
3. posicionar la UJ com a joventuts de referència
4. dotar els joves de la formació necessaria per tal que aspirin a assolir càrrecs polítics als ajuntaments.

Els càrrecs que ens presentem al nou CEN són:

President - Iban Rabasa
Secretari General - Roger Montañola
Secretari d'Organització - Oriol Gil
Secretari d'Acció Política, Estudis i Programes - Ivan Costa
Secretari de Comunicació - Jordi Riera
Secretària d'Administració i Finances - Anna Boada
Secretària de Relacions Institucionals - Maria Casellas
Vocal d'Implantació Territorial - Xavier Tizón
Vocal de Política Municipal - Alfons Núñez
Vocal de Política Social i Econòmica - Marc Gonzalo
Vocal d'Universitats - Guillem Pastrana
Vocal d'Integració - Keyla Garcia
Representant al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) - Aleix Clarió

El Congrés se celebrarà al Museu de la Ciutat de Badalona, Plaça de l'Assemblea de Catalunya 1

encara hi ha qui creu que els insults, els brams i els ploriqueigs li donen la raó...

2009-10-07T18:33:00.003+02:00

A aquestes alçades del joc, ja res m'escandalitza; arriba un moment en què a base d'impressions cada cop vas situant més baix el llindar d'allò que s'espera de les persones suposadament civilitzades.

Definitivament puc contrastar que l'ésser humà, aquell que es diferencia de la resta d'espècies animals per la capacitat de raonament i de pensament abstracte; en realitat no està tan lluny de les bèsties com ens pensem.

Hi ha teories que afirmen que el cervell humà té tres capes superposades: la primària, la de les emocions i la del raonament; fins aquí només és biologia. El moll de l'os i la paradoxa de tot plegat sorgeix quan en el món actual, en què teòricament impera la societat del diàleg i de la comunicació; el més difícil és trobar qui arribi a fer servir la tercera capa...

Malauradament el que impera realment és que un gruix important de la societat, es queda sempre en la superfície dels problemes; només atents a allò que els afecta a ells personalment. Independenment que les solucions preses siguin aquelles que més beneficien al conjunt de la ciutadania. És curiós observar també, que el fet de no estar en possessió de la raó o fins i tot que allò que demanen sigui il·legal; no és motiu suficient per superar l'acció del primer estadi del cervell i començar a fer treballar el tercer.

Una societat sense cultura ni educació on durant anys de polítiques radicalment equivocades, el que es premiava era justament això: la manca de vergonya de demanar, demanar i demanar sense cap mena de justificació. I si no ens ho concedeixen, cap problema: posem a funcionar el cervell primari, aquell que potencia els instints més bàsics de les persones.

Des d'aquestes línies faig un clam a favor del raonament lògic i just, el gran desaparegut!

Aprofito per fer difusió d'un més dels bons escrits amb què acostuma a obsequiar-nos la nostra Alcadessa Mercè Pla i que també és relatiu al motiu d'aquest post:

En tot a la vida va bé fer parèntesi. Jo n'he fet un en el meu bloc.
Han passat moltes coses i totes elles de forma trepidant!

La tasca de política municipal és una tasca estranya, difícil d'entendre si no l'has viscut i difícil d'explicar, malgrat haver-la viscut.

Per les teves mans passen decisions que afecten la vida de les persones i d'altra banda les opcions que vas prenen intervenen en el desenvolupament de les coses.

En el desenvolupament, més enllà de les pròpies voluntats, és a dir amb conseqüències més enllà de les plantejades inicialment.
Cal ser-ne conscient!

També en cada una de les accions hi ha una responsabilitat, ja no política, si no personal i cal tenir-ho present!

Per molt que, com alcaldessa m'agradaria que les coses foren d'una altre manera, la tossuda realitat ens obliga a prendre decisions que no ens agraden, però que són les úniques que podem prendre.

Quan davant d'una situació irremeiablement impopular, la gent t'escridassa, insulta i t'exigeix decisions diferents; ve la reflexió obligada, fins i tot procures entendre el perquè després de tantes extenses explicacions, no han entès que la decisió pressa era l'única possible.

El moment dur és quan t'adones que sí que ho han entès, però que malgrat tot et demanen que emprenguis el camí il·legal, per poder-se estalviar de pagar les seves obligacions, i que busquen diferents camins per arribar al mateix lloc, un intent de saltar-se la llei...això sí sota la teva única responsabilitat!

Qui defensa els polítics dels ciutadans que reclamen que actuïs incomplint la llei i et sotmeten a pressions, insults i amenaces!?

Ha estat un parèntesi, ple de sensacions, de feina i projectes, però també de reflexió.

Tots necessitem parèntesi, ...fins i tot, alguns propietaris necessitarien fer-ho i pensar en la seva actitud.

Només em queda recordar una cita del Duran i Lleida, plenament encertada; i que em serveix de guia per seguir actuant amb fermesa i rigor amb el convenciment d'estar actuant de la forma més correcta possible.

Liderar vol dir tenir el coratge de prendre les decisions que la societat necessita, encara que aquesta no les aplaudeixi.

Liderar vol dir capacitat de pedagogia i convenciment des de la veritat per explicar a la ciutadania el perquè d’aquelles mesures preses de cara al bé comú..."

Com el Vallès no hi ha res! també a l'Aplec d'Unió

2009-10-05T17:32:00.006+02:00

A la foto l'Alcaldessa de Matadepera, els presidents comarcal i intercomarcal Jaume i Riera i Joan Recasens i en Duran i Lleida en el moment del seu discurs.

Més de 200 patriòtes de tot el llarg de la intercomarcal de BCN-comarques van assistir al II Aplec que es fa en aquest territori i que enguany corresponia a Matadepera ser-ne els anfitrions. Aprofito per tant per felicitar-los per la bona acollida i per la gran tasca d'organització.

L'Aplec va comptar amb una nombrosa representació d'alts càrrecs del partit començants pels seus presidents del Comitè de Govern i del Consell Nacional, en Josep Anton Duran i Lleida i en Ramon Espadaler i també la presència d'altres diputats com en Joan Recasens (també com a President de la Intercomarcal), en Benet Maimí i el Senador Jordi Cases.

En temps d'inestabilitat política i social i crisi econòmica, es pot considerar tot un èxit el fet d'aplegar tantes persones implicades amb una causa i amb uns ideals i un estil polític com el que representa Unió Democràtica. Tenint en compte que estem a l'oposició i que la mala gestió, la falta de lideratge i manca de solucions condueixen perillosament a una augment temerari de la desafecció política; es demostra un cop més que només un projecte de valors, sòlid, seriós i de futur pot resistir davant els envits d'un país que ha caigut en el desgovern i avança sense control ni direcció.

Com a mostra de la situació actual, en Duran en el seu parlament es va referir breument a la crisi i a la manca d'actuacions al respecte que han dut a terme els governs d'aquí i d'allà. Manca de lideratge, decisions temeràries i estèrils que condueixen finalment al desastre: augment insòlit del deute exterior, esgotament dels recursos i la proposta sobre la taula d'una pujada d'impostos sense precedents. Tot plegat com a gran mesura per sortir de la crisi, estimular, el comerç, la generació de riquesa i donar suport tant al ciutadà com al petit i mitjà empresari. Una pujada, cal afegir, que afectarà sobretot les classes més desafavorides...justament tot el contrari del què pregonen aquells que l'han impolsat.

Això sí, tot sigui perquè les "esquerres" segueixin governant-nos in eternum...

Per sort, aquí com sempre, anem per darrere de les grans potències europees; ells gràcies a una eficient gestió econòmica complementada amb mesures com bonificacions fiscals i deduccions d'impostos han aconseguit sortir de la crisi; i mentres nosaltres aquí seguim baixant, sense saber quan tocarem fons.

El resultat però és clar, les darreres eleccions a Alemanya han posat les coses al seu lloc: càstig sever a l'esquerra i un notable reforç de la dreta que governarà àmpliament i amb comoditat. No sóc amic de les falàcies però per aquest cop em permetrè creure que aquesta successió de fets tan capriciosa acabarà succeïnt també a casa nostra, encara que sigui, sempre tard i per darrera dels alemanys.

Bye bye socialdemòcrates!!

Unió de Joves a l'Alderdi Eguna amb el PNB

2009-09-29T17:25:00.004+02:00

Un any més, la UJ assiteix a la celebració del dia del PNB i reaferma el seu compromís amb els ideals que comparteixen tant UDC amb la formació basca com la UJ amb les EGI.

Durant la primera jornada i abans que s'iniciessin els actes polítics, vam poder gaudir amb les joventuts de EGI de la Fira Medieval de la ciutat de Vitòria. A la tarda, Ivan Costa, en nom de la UJ va assistir al debat polític conduït pel president del PNB Íñigo Urkullu on es van tractar temes de política general però sobretot de l'actual situació anòmala en la política espanyola en què qualsevol pacte és vàlid sempre que sigui contrari als interessos dels nacionalismes Català i Basc.

En l'acte de cloenda cal destacar l'elevada presència de gent a les instal·lacions però sobretot l'elevat grau i la forma desacomplexada de manifestar el nacionalisme de què fa gala el poble basc. Aquest acte, que va comptar també amb la presència de nombroses personalitats i partits de l'àmbit estatal com en Duran i Lleida; es va tancar amb un exultant discurs a càrrec del President Urkullu on apel·lava a la unitat per fer front a l'ofensiva espanyola i renacionalitzar el país.

falla Bolonya o falla la conselleria d'Educació?

2009-09-29T17:22:00.004+02:00

Castellà: "la conselleria d'Educació no dóna prou recurssos a les universitats perquè s'adaptin al pla Bolonya"

En aquesta tertúlia a Ràdio Intereconomia, el portaveu d'Universitats de CiU, Antoni Castellà, assegura que "el pla Bolonya és un pla molt bo i molt potent però la seva eficàcia dependrà de la rapidesa amb que les universitats s'hi adaptin" i ha afegit que "la conselleria no dona prou recurssos a les universitats perquè puguin adaptar-se al nou pla".

Castellà també ha dit que "podem debare moltes coses però ara per ara hi ha molta feina a fer com per encetar debats nous".

Diumenge 4 d'octubre: tots a l'aplec d'Unió!

2009-09-22T11:01:00.000+02:00

Discurs Diada 2009

2009-09-18T18:01:00.004+02:00

Bona nit a tots, moltes gràcies per acompanyar-nos un any més a aquest acte de la Diada Nacional de Catalunya.

Avui no celebrem res! i si algú de vosaltres encara creu que avui celebrem alguna cosa us prego que deixeu de pensar així.

Demà es compleix el 295è aniversari de la que probablement ha esdevingut la data més rellevant i tràgica en la història de Catalunya: aquell fatídic 11 de setembre de l'any 1.714 quan amb motiu de la guerra de successió al tron de les Espanyes; els exèrcits borbònics van envair Catalunya, que recolzava l'alternativa dels Àustries.

Per això amics, avui no celebrem res!

Però en canvi que hi fem avui, aquí, més de cent patriòtes concentrats, al voltant d’una taula i en un espai ple de senyeres? algú m’ho pot respondre?

Mireu avui el que fem és commemorar, que cert dia 12 de setembre, els catalans ens vam llevar al matí havent perdut les nostres llibertats nacionals.

Per tant avui ens trobem aquí per dos motius:

1. El primer és reafermar el nostre sentiment nacional
2. i el segon és per prendre el compromís que seguirem lluitant per poder llevar-nos algun dia, tots els catalans i veure que tot segueix tal i com ho vam deixar, aquell 11 de setembre.

Però escolteu, els arguments històrics, que en són molts i molt potents; no són els únics que ens mouen als catalans a manifestar-nos. De fet probablement a dia d’avui han passat a ser els menys importants.

Mireu si fa tres-cents anys es van aprobar els Decrets de Nova Planta que eliminaven les institucions i lleis catalanes i prohibien l'ús del català;

fa només 30 anys, en el que significava el retorn de la democràcia després de tot un segle XX de dictadures; es va aprobar la constitució espanyola.

Una constitució que diu coses com la següent:
ARTICLE 150.
"El Estado podrá dictar leyes que establezcan los principios necesarios para armonizar las disposiciones normativas de las Comunidades Autónomas, aun en el caso de materias atribuidas a la competencia de éstas, cuando así lo exiga el interés general. Corresponde a las Cortes Generales, por mayoría absoluta de cada Cámara, la apreciación de ésta necesidad"

És dir, una de les finalitats d’aquest text és igualar totes les autonomies i homogeneïtzar (o sigui espanyolitzar) el territori.

Aquesta constitució permet per tant que si una autonomia destaca, ja sigui per un fet nacional diferenciat o bé per un major potencial econòmic fruit del treball i l’esforç, es pugui tallar-li les ales i limitar-li l’autogovern amb total impunitat.

Tot i que mirat fredament, és lògic si pensem d’on treu els votants, qui ha governat l’estat espanyol durant 19 dels 32 anys de democràcia.
Catalunya és la millor manera d’assegurar-se una font de riquesa permanent que permeti que algunes comunitats autònomes tinguin major qualitat de vida i més poder adquisitiu que la nostra.

Per exemple i amb tots els respectes: aquells que viuen dels aturs agraris.

No pot ser que durant anys els governants espanyols (amb l’empar d’algun partit català) s’hagin escudat una eina obsoleta de base per enganyar i trepitjar Catalunya ;

· No pot ser que l’Estatut, que és una llei i és la que augmenta la nostra capacitat d’autogovern i que ja va ser aprovat per les forces polítiques catalanes al Parlament, després del famós ribot; que ara estigui devatent-se entre la vida i la mort sobre una taula d’un TC totalment polititzat i gens imparcial.

· No pot ser tampoc que aquest estatut que ara mutilaran, no garanteixi el compliment de les competències traspassades i per traspassar.

· No pot ser que el govern de l’estat autonòmic retalli de l’estatut qüestions clau com l’equiparació del deure de coneixement de les llengües oficials o el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya.

· No pot ser que amb el vist-i-plau del govern català, s’aprovi un sistema de finançament que manté la fórmula de l’espoli fiscal i que s’allunya del concert econòmic del que sí gaudeixen altres territoris.

· No pot ser senzillament que un president del govern espanyol prometi i després no respecti la voluntat del poble de Catalunya expressada i aprovada pel Parlament de Catalunya.

Per DIGNITAT DEMOCRÀTICA, NO POT SER!

Companys, tot condueix a un sol camí : aquest model autonòmic està esgotat i la constitució espanyola va tocar sostre en el mateix moment del seu naixement pel que fa a les aspiracions nacionals de Catalunya.

I aquest camí és que ens deixin exercir el nostre dret de decidir lliurement el nostre futur, que ens deixin decidir a què volem aspirar i què volem ser.

Que ens deixin decidir que volem la PLENA SOBIRANIA

Tenim molta feina per fer: hem de convèncer, hem de reconstruir el país, retornar-li el potencial perdut. Només així podrem renacionalitzar catalunya i fer que sigui la pròpia gent qui des del carrer demani l’autodeterminació amb el convenciment que només així podrem garantir els nostres estàndards de qualitat de vida, serveis, infraestructures, benestar i creixement econònic.

Per tant i ja per acabar:

Faig una advertència: mentre tinguem sang a les venes, seguirem tenint consciència nacional i mentre tinguem consciència nacional seguirem lluitant pel que ens pertoca.

No ho farem amb els punys, ni amb les armes; ni tan sols amb la falç; sinó que ho farem des del fons del nostre cor, i amb el cap ben alt!

VISCA CATALUNYA LLIURE!

CiU commemora la Diada Nacional

2009-09-04T15:03:00.004+02:00

Un any més a Palau Convergència i Unió commemora la que probablement ha esdevingut la data més rellevant i tràgica en la història de Catalunya. Aquell fatídic 11 de setembre de l'any 1.714 quan amb motiu de la guerra de successió al tron de les Espanyes; els exèrcits borbònics van envair Catalunya, que recolzava l'alternativa dels Àustries.

En aquell moment es van eliminar les institucions i lleis catalanes; se'n va prohibir l'ús del català i de qualsevol manifestació que recordés mínimament a un vestigi de catalanisme.

I aquest procés (en format "modern") dura encara ara, tres segles després: avui dia en canvi, el que queda bé és proclamar el federalisme com a model de tolerància entre "comunitats" i sentiments diferenciats; només cal fixar-se en com l'estat espanyol "protegeix" una llei aprobada pel Parlament com és l'Estatut que després del famós ribot, ara passarà pel sedàs del TC; en com fan ells lleis invasores que trepitgen les competències que ens pertoquen (Dependència); en com controlen els nostres mitjans de comunicació (a través del seu tentacle del carrer Nicaragua); en com eviten que gestionem els nostres propis impostos (fet que sí es permet a les terres basques...); en com inverteixen els nostres impostos (aquells que no ens deixen recaptar) en altres territoris amb "menys desenvolupament" i ens fa perdre potencial; en com eviten que poguem autogestionar els nostres transports ferroviaris i aeroportuaris; en com fan campanya contra l'eix ferroviari mediterrani per evitar potenciar les relacions comercials de Catalunya amb Europa i així evitar el nostre creixement econòmic; en com volen imposar el castellà...

I en tantes i tantes altres polítiques que duen a terme aquells que s'anomenen federalistes...

Doncs només una cosa en surt clara de tot aquest enrenou: aquest model està podrit; la Constitució caducada i la única via possible és l'autodeterminació.

Per tant malgrat totes les embestides que hem rebut durant tres segles, si els catalans seguim lluitant per allò que ens correspon, la flama del catalanisme seguirà encesa.

Ara toca una dura feina política i social. Hem de convèncer, hem d'accedir a les institucions i reconstruir el país, retornar-li el potencial perdut. Només així podrem renacionalitzar catalunya i fer que sigui la pròpia gent qui des del carrer demani la independència amb el convenciment que només així podrem garantir els nostres estàndards de qualitat de vida, serveis, infraestructures, benestar i creixement econònic.

Jo m'hi apunto! Visca Catalunya LLIURE!

Quan la baixesa humana surt a subhasta...

2009-08-01T01:45:00.007+02:00

LLEIALTAT: Sentiment de respecte i fidelitat als propis principis morals, als compromisos establerts o cap a algú.

Què pot motivar per tant les persones a transgredir-la?

Quines poderoses raons poden fer trontollar un dels valors que ens fa persones i que resulta la més lloable de les qualitats dels individus?

Probablement la lleialtat és el valor més íntimament associat a la raó i gràcies a la qual no vivim en un món submit en el caos.

Partint d'aquesta definició em vénen al cap algunes circumstàncies que podrien explicar-ne el seu incompliment:

1. manca de respecte cap a un mateix i cap als altres
2. manca de moral
3. manca d'integritat
4. immaduresa personal
5. manca d'escrúpols

Amb aquestes circumstàncies però, no n'hi ha prou per caure en l'error de transgredir la lleialtat. Sovint la moral i la dignitat de les persones ha estat moneda de canvi; però, a costa de què?

És algú capaç de posar preu a la pedra angular de les persones?
És algú capaç de fer de la moral i la dignitat objectes transaccionables?

Quan aquestes dues classes d'individus malvats i roïns convergeixen, no existeixen les argumentacions possibles: la transacció es durà a terme indefectiblement.

Històricament hem trobat casos de TRAÏCIÓ motivats per l'expansió del poder, l'ampliació dels dominis dels estats...haurà estat tan important en aquest cas com per poder, ja no justificar-ho (que és injustificable) però sí per poder mínimament explicar-ho sense vergonya?

Les millors pel·lícules de totes les èpoques han tractat la traïció i no puc obviar per tant; una de les millors escenes, d'una de les millors pel·lícules que mai he vist.

Malauradament la cara de William Wallace em resulta dolorosament familiar i propera...tan sols espero que algú senti en el seu si la punxada de la consciència acusadora i la vergonya.

Aquí hi havia en joc un horitzó de títols nobiliaris i terres a costa de la sobirania sobre una nació oprimida; haurà estat com a mínim a l'alçada?

No sóc cap heroi però d'una cosa estic segur: perdré moltes coses, la salut fins i tot, abans que la lleialtat i abans també que les forces per desenmascarar el joc brut. Tard o d'hora el temps posa cadascú on es mereix.

Abans de caure en l'opinionitis, cal fomentar la capacitat analítica de la realitat

2009-07-23T09:42:00.006+02:00

Reprodueixo part d'un escrit recent de Salvador Cardús a l'apartat de "diàleg" del diari Avui.

[...]
Abans d'estimular a opinar, suggereix el professor, potser caldria fomentar la capacitat de descriure i raonar. Si no, és fàcil caure en la fal•làcia de creure que "cadascú té dret a la seva veritat"...

No és cert que totes les opinions són respectables; de respectables, només ho són totes les persones, però pel que fa a les seves opinions, depèn de quines siguin.
[...]
Per exemple: la "clàusula de consciència" que sol ser adduïda per alguns professionals de la medicina als Estats Units -també aquí, amb l'empenta de l'episcopat espanyol- per oposar-se a la realització de pràctiques mèdiques contràries a les seves conviccions.[...] recordem que, etimològicament, "consciència" significa tot el contrari d'allò que volen fonamentar els qui s'hi emparen. Thomas Hobbes ja havia vist que consciència derivava de conscire, que significa conèixer d'acord amb algú altre. És a dir, del fet de conèixer el mateix fet però de manera comuna.

En aquest sentit, seria una violació de la consciència precisament el fet de preferir unes opinions individuals abans de les que s'han establert públicament, o sigui, sobre les que hi ha consens.

En el cas de Hobbes, en el fons, es tractava de la resistència a donar a l'opinió individual un valor de coneixement fiable per damunt del judici de les opinions expertes i autoritzades, un fet que debilitaria l'ordre públic. La llei és la consciència pública, no l'opinió privada. La sacralització de l'opinió individual, presentada com a convicció, podria arribar a fer trontollar les lleis establertes i portaria cada ciutadà a acabar fent la seva pròpia llei. O bé que, com ara passa en el terreny de la ciència, que una opinió fonamentada en una mera convicció ideològica s'atreveixi a posar en dubte un coneixement científicament establert.
[...]
L'OPINIONITIS HA TRASPASSAT FA temps el món escolar i ja ha arribat als informatius de les cadenes de ràdio i televisió. L'obligació que s'imposa el mitjà escrit, auditiu o visual que tot allò de què s'informa estigui il•lustrat, comporta que molts diaris, ràdios i televisions demanin l'opinió al ciutadà anònim -irresponsable d'allò que creu que pensa- com si el testimoni individual, per ell mateix, tingués cap valor. Paradoxalment, res és tan fàcil de manipular com una opinió individual caçada al vol, sense cap context reflexiu, prescindint de si es fonamenta en cap informació prèvia i valuosa, i encara retallada per tal que s'ajusti a l'espai i el temps limitat del que disposa el mitjà.
[...]
LA RESPOSTA NO ÉS DIFÍCIL: simultàniament al respecte a la llibertat d'expressió i d'opinió, cal crear i mantenir espais d'alta responsabilitat que permetin contrastar l'opinionitis frívola amb l'expertesa ben fonamentada i crítica.

Una altra cosa és com garantir la integritat i rellevància d'aquests espais de referència per tal que es construeixi una consciència pública racional, democràtica i independent. De fet, això és tant com demanar que es desenvolupi una cultura política a l'alçada de la complexitat dels nostres temps. És cert que la desafecció política, sovint, és conseqüència de la frivolitat dels polítics. Però, en una mesura semblant o pitjor, és culpa de l'imperi de l'opinionitis, que impedeix la comprensió de la política com l'espai de construcció de la consciència pública i de l'interès general.

[-]

Subscric absolutament tot el contingut d'aquest escrit; que a més considero molt oportú donada la situació actual de la societat "desocialitzada".

Ja vaig comentar en un post fa pocs dies el meu desencant amb la situació actual de la societat i on denunciava també un augment desmesurat de l'individualisme acompanyat d'una creixent incapacitat reflexiva i una manca de justícia manifesta.

Sovint escolto comentaris de gent que emparats per la seva condició de ciutadans, creuen que en saben de tot, que poden opinar i decidir sobre tot i sobre com s'han de fer les coses malgrat que no n'estiguin realment capacitats. Tenen el convenciment que aquesta condició de "ciutadania", entesa per la seva part com: "estar al corrent de pagament dels corresponents impostos i taxes municipals"; els dóna els coneixements i els dóna el dret d'opinió i el dret de crítica i que justifica les seves intervencions en la política municipal; siguin quines siguin. El fet que siguin els tècnics i no els polítics qui en moltes ocasions recomanen unes solucions i no altres és un fet massa poc important i prescindible, pel que sembla...

Com a detall, difícil és trobar una sola ocasió en què qui es creu capacitat per intervenir, criticar i manifestar-se contrari a tot allò que es mou, en dongui alternatives o bé símplement, basi les seves queixes en el bé de la comunitat. La seva afectació personal i sobretot el ja clàssic: "això a mi no m'agrada, s'ha de fer diferent" són sempre els motius de més pes amb que s'argumenten.

Això sí, tots aquells que es queixen aferrissadament per tot i que sembla que vagin en contra del món en general, mai s'enrolen a cap partit polític, que és l'àmbit i la eina per canviar les coses i per fer avançar la societat i el país; a través de cada poble. Potser la responsabilitat i la feina que implica són massa difícils d'assumir...sempre serà més fàcil despotricar a tort i a dret des de l'anonimat de la "ciutadania"...

En definitiva: l'opinionitis mal entesa.

Desconec de qui és responsabilitat però tal i com comenta en Salvador Cardús al seu escrit, potser caldria fomentar espais de debat per poder analitzar la realitat, la política i ensenyar a ser CIUTADANS com a membres implicats en el desenvolupament i el progrés de la societat; no només com a individus que paguen l'IBI.

XVII Escola d'Estiu de la Unió de Joves

2009-07-21T17:48:00.008+02:00

Un any més i ja en van 17, la Unió de Joves organitza un dels events més consolidats de la seva agenda política i que justifica per sí mateix, en bona mesura; els objectius del partit.

La Unió de Joves, a part de ser les joventuts polítiques d'Unió Democràtica de Catalunya; també és una escola de formació per a joves. És una escola on es treballa la implicació dels joves en la política en base a la responsabilitat social que ens confereix la pertinença a aquest partit. No podem entendre per tant la UJ sense lligar-la amb una clara vocació de servir a les persones segons els nostres ideals socials.

Malgrat l'aprenentatge constant que representa el dia a dia en el sí de l'entitat; anualment s'organitzen les escoles d'estiu i d'hivern per dotar el joves, futurs dirigents del país, de les eines necessàries per entendre l'activitat política que ens envolta i poder afrontar amb garanties la seva inclusió en la vida política municipal.

D'entre els objectius de la Unió de Joves, en destaquen sobretot la difusió dels valors humans aplicats a la política i el rebuig de les polítiques paternalistes, intervencionistes, electoralistes de "no et preocupis que l'administració t'ho dóna tot". Polítiques buides de contingut que només condueixen al relaxament del sentiment de societat i la no aplicació dels valors més bàsics com l'esforç per progressar. Polítiques cal dir, més pròpies d'altres sectors polítics més...d'esquerres?

L'altre gran objectiu és augmentar l'afecció per la política en els sectors joves, augmentar la presència territorial del partit i augmentar la presència dels nostres joves a les llistes electorals dels municipis catalans.

Només així, amb la presència de joves ocupant càrrecs electes i treballant per als seus semblants amb noblesa, transparència, convenciment i rigor, podrem fer que la societat torni a creure en la classe política com aquesta es mereix. I només així, tancarem el cercle de la desafecció política entre joves, que en veure a altres joves com als seus referents polítics, començaran a creure que això serveix per alguna cosa.

En aquesta escola d'estiu, celebrada al municipi de Prat de Comte, a la Terra Alta, es va tractar el tema de la desafecció política que pateixen els joves d'avui dia. Es van analitzar les causes i es van proposar possibles solucions. Com ja és habitual, els dirigents d'Unió volen acompanyar-nos ens aquests tallers i xerrades; en aquest cas ens van acompanyar l'Emili Lehmann, Regidor de Joventut de Tortosa i en Miquel Buch, Alcalde de Premià de Mar; ambdós recents ex-membres tant de UJ com de JNC.

Aprofito per agrair a l'Alcalde de Prat de Comte, el Joan Josep Malràs i a tot el municipi, la seva hospitalitat, la seva bona acollida i per haver-nos cedit gentilment les instal·lacions municipals. Espero que l'any vinent ens vulguin tornar a acollir i poguem celebrar de nou l'escola d'estiu a les Terres de l'Ebre.

“Per què ens hem de conformar amb menys del que ens dona l’Estatut i amb unes xifres que el govern central no confirma?”

2009-07-17T11:22:00.000+02:00

El líder nacionalista es compromet a defensar els interessos de tots els catalans i a fer complir íntegrament la llei si arriba a governar

El president de CiU, Artur Mas, ha recordat aquest matí que “amb els percentatges de cessió d’impostos que recull l’Estatut, una calculadora i els pressupostos de la Generalitat aprovats pel tripartit, aquest any l’increment del finançament hauria de ser de més de 5.000 milions d’euros”. “Per què ens hem de conformar amb una mica més de 3.000 milions, d’aquí a quatre anys, i amb unes xifres que la pròpia ministra d’Economia Elena Salgado no confirma i diu que son previsions?”, s’ha preguntat.

El líder nacionalista ha comparegut davant dels mitjans acompanyat pel secretari general d’Unió, Josep Maria Pelegrí, per explicar el rebuig de la federació nacionalista a l’acord de finançament dictat pel govern espanyol i que el tripartit ha acceptat. Artur Mas ha recordat que “en bona mesura CiU va liderar el procés de fer un nou Estatut per a que més diners dels catalans es quedin a Catalunya”. “CiU hi va posar la cara, ara és llei i les llei son per complir-les íntegrament, no a mitges”, ha ressaltat.

FER COMPLIR LES LLEIS QUE BENEFICIEN CATALUNYA

“CiU no pot dir que si a aquest acord de finançament perquè no compleix l’Estatut”, ha assenyalat Mas, “cal que fem complir les lleis que ens beneficien, perquè les que no ens beneficien sí que les hem complert totes”. “La nostra obligació patriòtica és defensar els interessos del conjunt dels catalans”, ha subratllat, “el poble de Catalunya mereix respecte, perquè va ser consultat en referèndum i va dir que sí a l’Estatut: per respecte a totes aquestes persones no podem acceptar que se’ns vulgui rebaixar”.

Artur Mas ha posat de relleu que “el nostre ‘no’ no serà una crítica per la crítica; fa quinze dies vam votar la LEC, i amb aquest i d’altres pactes hem demostrat que encara que siguem l’oposició podem dir que ‘sí’ a les coses que convenen a l’interès de Catalunya”.

“Amb el teorema de Zapatero tothom queda per sobre la mitjana”, ha apuntat Mas amb ironia, “i quan es pregunta a la ministra Salgado quines autonomies queden per sota no respon”. “Com es pot presumir de quedar per sobre de la mitjana, si no hi ha mitjana?”, ha exclamat el líder nacionalista. “A Madrid no donen xifres: cada autonomia hi posa les seves d’acord amb els seus interessos electorals, i el resultat suma més de cent”, ha explicat.

SITUACIÓ ESPERPÈNTICA

Artur Mas ha denunciat “una situació esperpèntica” que es donarà quan Catalunya, “tenint més recursos que ens dona el nou Estatut, i amb un dèficit fiscal monstruós, haurem de tornar diners a l’Estat”. El president de CiU ha denunciat que “el 50% dels articles de l’Estatut relatius al finançament no es compleixen”, i tampoc ho fa el calendari d’aplicació que recull la pròpia llei:
“El propi president d’Esquerra, Joan Puigcercós, ha reconegut que els terminis legals no es compliran i que aquí es vulnera l’Estatut; li ho agraeixo, però és molt fort que venguin a bombo i platerets un acord que no respecta ni el calendari”.

Mas ha defensat també la oposició de CiU a aquest acord perquè “si arribem a governar no podem quedar hipotecats per un mal acord”. “Si havien d’acceptar aquest pacte per conservar el poder que el facin, però que no ens el venguin amb tanta petulància i tant de triomfalisme”, ha assenyalat.

Pel que fa al suport a l‘acord de la Cambra de Comerç de Barcelona i la patronal Foment del Treball, Artur Mas ha recordat que aquesta mena d’entitats “sempre han recolzat els successius acords de finançament”. “La nostra aspiració és tenir al nostre costat a la majoria del poble de Catalunya”, ha conclòs.

Comunicat Convergència i Unió

2009-07-16T22:27:00.002+02:00

LA UNIÓ DE JOVES REBUTJA L’ACORD DE FINANÇAMENT, I DEMANA QUE ES COMPLEIXI L’ESTATUT EN LA SEVA INTEGRITAT, JA QUE AQUEST ENS PERMET AVANÇAR CAP EL MODEL DEL CONCERT ECONÒMIC

La Unió de Joves vol manifestar el seu rebuig al pacte de finançament imposat pel govern socialista amb el beneplàcit d'ERC, ja que consolida un model insuficient i injust amb la singularitat econòmica, social i històrica de Catalunya.

La UJ manifesta el seu rebuig contundent al nou model de finançament. Creiem que és un model que hipoteca el futur i la prosperitat del nostre país a mig i llarg termini, que fomenta l’endeutament nacional i que consolida l'abús manifest de la mal anomenada solidaritat entre comunitats.

Per això, la UJ exigeix que es compleixi l’Estatut ja que aquest permet que s’avanci cap al concert econòmic, l’únic sistema que permet la justícia i l’equilibri fiscal dins el model d’estat plurinacional.

La UJ lamenta que un partit amb suposades aspiracions independentistes com ERC pugui donar recolzament a un tracte fiscalment intolerable cap a l’economia, la societat i la prosperitat del Poble Català. Per això demanem un acte de coherència personal i política dels membres d'ERC al Parlament que han afirmat que l'acord és insuficient per tal que es desmarquin formal i públicament de l’acord i abandonin la disciplina de vot del seu grup parlamentari.

Comunicat de premsa, Unió de Joves

Jo, jo, jo...i només JO!

2009-07-03T20:02:00.002+02:00

Què ens està passant?

Cap a on estem anant?

On són els valors sobre els que es fa forjar la nostra societat?

On són conceptes com la solidaritat, la responsabilitat, el civisme, l’autoritat, la disciplina, el respecte, la participació...?

És que han quedat enterrats?

Els tenim desats al darrer calaix de casa?, aquell que no obrim més que per llençar-hi tot allò que ens sobra i que no sabem què fer-ne; però que alhora ens fa mal de consciència i no ens en volem desprendre?

Ens estem oblidant tots plegats que no vivim sols i que pel sol fet de compartir societat amb la resta de la gent, en algun moment del dia, per poc que sigui, hauríem de pensar una mica; només una miqueta, també en els altres i no només en nosaltres mateixos?

Podrem algun dia obrir-nos de mires i pensar que hi ha coses que afecten la globalitat d’una comunitat, d’una societat, que potser passen per sobre de les nostres necessitats o els nostres desitjos individuals?

Farem la reflexió que el descontentament amb les decisions polítiques no s’arregla “cridant”, que existeixen les vies del diàleg, el debat, el consens, els acords...?

Entendrem que hi ha un sistema que, ens agradi o no, és el que hi ha, el que funciona i que ens hi hem d’adherir i que en tot cas; aquest sistema també inclou mecanismes per expressar educadament, cívicament, cordialment, amb seny i amb lògica els possibles desacords que sorgeixin?

Pensarem en la necessitat que cadascú faci petits esforços particulars i es faci responsable, en la mesura que li correspon, de la seva “parcela” simbòlica de societat en la que ens toca viure?

Podrem prendre consciència que a vegades som nosaltres (la societat) qui provoquem algunes situacions que després ens afecten i que per tant no en podem culpar ningú?

Obrirem els ulls el mínim indispensable per veure que la culpa de tot no la té l’administració, ni els polítics i que per tant tampoc són els responsables d’haver de solucionar ABSOLUTAMENT TOT el que succeeix?

Darrerament surto al carrer i no puc evitar trobar, veure, creuar-me, assabentar-me de tot un seguit de despropòsits que em fan pensar que aquesta societat en què vivim està tocada de mort. Hem passat desgraciadament de la llibertat al llibertinatge i sense adonar-nos-en, estem conduint la societat a un individualisme i un egoïsme malaltissos que ens abocaran a una crisi social si no hi possem remei.

Sovint s’usa el terme de “fracturar” la societat, però és que actualment la societat més que fracturada, és que està deixant d’existir per passar a ser una col•lectiu de molts individus sense sentiment de poble ni de nació, sense cohesió i totalment inerts i impermeables a tot allò que els envolta.

En definitiva, deixarem algun dia de mirar-nos el melic?

A qui no ha anat a votar, l'hauríem de multar...

2009-06-27T15:55:00.006+02:00

Reprodueixo part d'una entrevista concedida recentment per Benjamin Barber (B.B.), politòleg que va assessorar Clinton sobre el voluntariat civil.

"A quien no ha ido a votar habría que multarlo"

B.B.:
· Tengo 69 años que tuve la suerte de vivir de país en país.
· Creo en una religión civil: soy demócrata de religión.
· Soy estadounidense eurófilo y ciudadano sin fronteras.
· Ciudadanos: ¡Asociaos!

Los políticos son nuestros representantes: ¡tan buenos o malos como nosotros mismos que los elegimos! La democracia no es un partido de fútbol en el que eres espectador, eres jugador: ¡es tu gobierno: no puedes limitarte a votar, ir a casa y luego quejarte del resultado!

Es cierto que en ocasiones los partidos nos enfrentan y ponen sus intereses por encima de los de todos. Jefferson sentenció: "Los partidos sólo trabajan para sus intereses y de esa forma degradan la pureza de la democracia"... Pero cuando un país tiene 40 millones de habitantes o 300 como el mío o 1.000 como India, me temo que son el único modo de articular una democracia representativa. Por cierto, Jefferson diez años después de decir eso, fundó el Partido Demócrata.

Entrevistador (E.): Un ejemplo de coherencia política...

B.B.: Los partidos no son buenos ni malos, son inevitables, pero debemos contrarrestar su posible deriva partidista.

E.: ¿Cómo?

B.B.: De abajo arriba: con una sociedad civil articulada y proactiva, organizada en asociaciones para velar por la calidad de los colegios, la sanidad, los barrios. Esas asociaciones deben fiscalizar y guiar al gobierno día a día.

E.: ¿Eso es política: asociar vecinos?

B.B.: Es la política: el capital social de un país, el índice de su calidad democrática que no sólo depende de sus líderes, sino de su ciudadanía.

E.: Medio censo no votó en las últimas.

B.B.: Por eso he propuesto que se multe al elector que se abstenga sin justificación.

E.: Abstenerse es una opción legítima...

B.B.: Decir que soy libre para no votar es admitir que eres libre para rechazar la democracia que te hace libre. No puedes usar la libertad para renunciar a ella. A quien no ha ido a votar habría que multarle.

E.: Sólo es su opinión...

B.B.: La democracia no es un partido televisado cada cuatro años. No puedes silbar a tus políticos sin implicarte en la gestión: ¡milita, da alternativas, entérate de la gestión de un área y entonces podrás criticar! Las elecciones democráticas ni se ganan ni se pierden.

E.: ¿Ah, no?

B.B.: ¡No! En los fascismos o ganas o te fusilan... O fusilas tú a quien te ha ganado. En democracia, las elecciones son para debatir cómo gobernarnos mejor entre todos así que uno tiene más votos que otro, pero nadie pierde. Luego la oposición debe servir al país y no sólo a su estrategia de derribar al gobierno.

E.: Suena sólo a buenos deseos...

B.B.: Es una fe: una religión civil en EE. UU. - Obama es su último profeta-con sus libros sagrados (la Constitución, la declaración de Independencia...); sus santos (Lincoln, Luther King) y que abraza a todo el que crea en ella. A la Unión Europea le falta de eso.

E.: Si sólo le faltara de eso...

B.B.: Esa religión civil evita que las demás religiones nos dividan.

E.: ¿Su religión tiene una peregrinación?

B.B.: El voluntariado: implicarnos. Se nos dice que nacemos libres y con derechos y es falso: no nacemos libres, la libertad hay que ganársela educándose y la democracia exige servicio. Todos somos nuestros líderes.

E.: Obama repite que votarle no basta.

B.B.: Ha ganado gracias al voluntariado no sólo al electorado y sólo cambiará el país si mantiene activos a sus voluntarios defendiendo reforma por reforma en cada asociación de padres y vecinos.

Aires de canvi...?

2009-06-09T20:25:00.006+02:00

Fa un any i tres mesos, a les eleccions al Congrés dels Diputats a Madrid, els socialistes van encetar una de les campanyes més vergonyoses i indignes que es recorden per a unes eleccions. En aquella ocasió el lema resava: "si tu no hi vas, ells tornen"; en alusió al retorn de les dretes malignes i perveses encarnades pel PP al govern d'Espanya.

Estem d'acord, això sí, que un govern del PP a Madrid, no és el millor per Catalunya; però és que un govern socialista, és com a mínim, igual de nefast.

En aquella ocasió la seva pseudocampanya electoral no els va funcionar malament del tot i van assolir per segona vegada el govern d'Espanya; ara bé, el seu gran talant els va suposar que absolutament cap força política allà representada vulgués un pacte amb ells...sort que disposaven del seu as a la màniga: 25 intents de diputats catalans o més ben dit, 25 diputats que intenten ser del PSC però no poden. Com es nota la força de la mamella que els alimenta...

Explico una anècdota que va succeir durant la celebració d'aquestes eleccions europees i que va ser protagonitzada per dos veïns que anaven a votar mentre jo feia d'apoderat al meu col·legi electoral habitual. Un dels veïns em va preguntar que on eren els socialistes catalans i l'altre veí, sense deixar-me respondre va etzibar: "no existeixen"!!. Paraula del poble. No calen comentaris. Ni ells mateixos (els socialistes) s'ho creuen ni tampoc poden enganyar més la societat. El PSC és el frau més gran de la política catalana i la seva fórmula, té data de caducitat.

I aquestes eleccions europees en són la segona mostra. Cal reconèixer que desgraciadament l'abstenció és el gran enemic a vèncer però si comencem a practicar el que en futbol anomenen "fair play", segur que finalment, ens en sortirem.

Val a dir però, que la insitència dels socialistes en les seves pseudocampanyes electorals no ajuda en absolut a contribuir cap al reconeixement de la labor política. Les campanyes basades en la crítica fàcil, buida, demagògica, en la negativitat, en l'enaltiment de la por com les dels socialistes, contribueixen notablement al creixent corrent de desafecció política que regna en la nostra societat.

SOCIALISTES: PROU D'INDIGÈNCIA POLÍTICA A LES SEVES CAMPANYES, la ciutadania n'està farta i lluny de propocionar-los rèdits polítics, els condemnarà a un descrèdit sense precedents i a la crua oposició durant molt de temps.

I recuperant la línia del post, tal i com deia, la davallada dels socialistes és molt simptomàtica tenint en compte la seva activitat política dels darrers sis anys tant a Espanya com a Catalunya. A més tal i com deia, les seves campanyes de la por en aquesta ocasió els han passat factura.

Si recordem les darreres eleccions al Parlament de Catalunya (i aquesta n'és la primera mostra a la qual feia referència), el PSC va quedar a 11 diputats de la força més votada; com en totes les eleecions democràtiques celebrades, Convergència i Unió. És evident que en aquestes eleccions no hi havia en joc la presidència de la Generalitat, però el que sí que es fa molt palès, és la voluntat de canvi. El PSC perd electorat elecció rera elecció; per molt que el senyor Montilla, s'esforci en advertir que el tripartit segueix sumant...

Es respiren aires de canvi?.....

Adjunto els resultats de les eleccions europees a Palau, on es veu clarament que la única força que ha sortit netament reforçada i que puja tant en vots com el percentatge de vot és Convergència i Unió.

Després d'una gran campanya, enviem Sedó i Tremosa a Europa

2009-06-06T13:06:00.005+02:00

Acte final de campanya L'Hospitalet

Després de dues setmanes d'intensa campanya, ahir a L'Hospitalet es va tancar la campanya per a les eleccions europees de demà.

En un càlid acte (tant simbòlicament com literalment), Trias, Pujol, Duran, Mas i Tremosa van exhibir les seves millors gales discursives i ens van esperonar a tots, a treballar per fer renéixer el sentiment Català. Aquell sentiment que havia regnat socialment durant tots els anys de govern a la Generalitat de Convergència i Unió. Aquell sentiment que posicionava Catalunya en un lloc preferent, destacat i envejable a Europa.

Sota els crits de "Trias Alcalde" i "Mas President", va anar com deia, pujant la temperatura del pavelló i amb parlaments d'allò més patriòtics, es va posar de relleu el perquè ha valgut la pena aquesta campanya i perquè Catalunya mereix, d'una vegada per totes, ser ben representada a Europa i també a les institucions autòctones.

Malauradament avui és la jornada de reflexió i no puc demanar el vot per Convergència i Unió i per tant això és el que faré:

NO US DEMANO EL VOT PER CONVERGÈNCIA I UNIÓ, aquell vot que tots aquells que em llegiu, de ben segur sabeu que és el que més ens convé a tots com a ciutadans de Catalunya i a Catalunya com a nació.

Tampoc us demano per tant aquell vot de ens retornarà el prestigi perdut, que ens reposicionarà a Europa, que assegurarà la generació de riquesa com a mitjà de creació de benestar social. Tampoc us demano el vot que donarà un pes específic important a la Llengua Catalana en el sí de les institucions europees i tampoc us demano el vot que és l'únic capacitat per defensar unilateralment els interessos dels catalans sense filtres, sense ribots, sense intermediaris i sense submissió; des de i per CATALUNYA.

I no us ho demano també, perquè tots, com us deia abans, ja sabeu què és allò que més ens convé.

Divendres 5, míting final i diumenge 7 tothom a votar CiU!!!

2009-06-03T11:45:00.004+02:00

Per què som de CiU?

molt senzill, per sentit comú. Ser català i estar implicat amb la nostra causa nacional només té un mitjà d'expressió extern i és a través de la pertinença a la família de Convergència i Unió.

Amics, tots nosaltres tenim aquest punt en comú. Som de CiU per responsabilitat, perquè creiem en el seu projecte en tots els àmbits i creiem que la seva ideologia, el seu discurs i la seva manera de fer política és la que aporta més beneficis al país i a cadascun de nosaltres com a ciutadans.

Convergència i Unió és un partit amb clara vocació de govern i ho és pel seu abast social i pel seu potencial de satisfer les necessitats de tots els col·lectius siguin quins siguin els seus orígens i perfils socials.

·Convergència i Unió no fa campanyes a remolc del que fan els altres;
·Convergència i Unió no fa campanyes enarborant a la por;
·Convergència i Unió no fractura la societat entre dretes i esquerres;
·Convergència i Unió no ven idealisme buit de contingut, ven solucions a problemes reals;
·Convergència i Unió no dóna lliçons morals als seus adversaris polítics perquè cap opció, a priori és millor que la resta; això sí, cal demostrar-ho amb fets;
·Convergència i Unió no està sotmesa a cap altra força política sinó que es fa les seves pròpies polítiques, des de Catalunya i per Catalunya.
·Convergència i Unió, a diferència de la resta de forces polítiques del panorama actual, és la única formació que basa les seves campanyes en solucions reals, aquelles que ens afecten en el dia a dia i en tots els sectors de la societat.

Per tot això i molt més i perquè nosaltres som corresponsables de l'èxit de les properes eleccions, en tant que som representants del partit al territori; cal que fem un darrer esforç. Queda una setmana de campanya i tots plegats hem de ser la veu de CiU al carrer, hem de dir a tothom perquè cal votar i perquè cal votar CiU.

I per últim i com a part d'aquest darrer esforç, us demano que el proper divendres assistiu a l'acte final de campanya i mobilitzeu tothom que pogueu, amics, familiars i companys per tal d'omplir la sala i demostrar perquè CiU guanyarà a Catalunya les eleccions al Parlament Europeu, el proper diumenge 7 de juny.

El dia 7 de juny pot començar el canvi que tots desitgem. El desencant que hi ha actualment al carrer en contra del tripartit s'ha de demostrar a les urnes. Un bon resultat en aquestes eleccions pot esdevenir un gran impuls per a les properes eleccions a la vista, que us recordo que són les del Parlament de Catalunya; a les quals hem de fer l'assalt a la Generalitat de forma contundent i definitiva.

Divendres dia 5 tots a l'Hospitalet de Llobregat!!! a acompanyar els nostres candidats: Ramon Tremosa, Salvador Sedó.

Diumenge dia 7 tots a votar Convergència i Unió!!! per nosaltres i per Catalunya!!!

...i va ser una gran nit!...

2009-05-28T14:32:00.004+02:00

Per què som del Barça?

és una pregunta que molt sovint; catalans sobretot, però també d'arreu del món, ens fem. Doncs bé, moments com els que vam viure ahir ens en donen la resposta. Res pot explicar el que va succeir ahir. Tota la ciutat de Barcelona va sortir al carrer, bufandes, banderes i samarretes del Barça i també senyeres i estelades adornaven una nit que va esdevenir màgica. Sota el ritme de l'himne del Barça vam ocupar els carrers per demostrar, justament perquè som d'aquest equip.

I per què? perquè som catalans!! ser d'aquest equip neix en un mateix en el moment en què neix el propi sentiment de catalanitat. El Barça és un dels símbols d'aquesta petita-gran nació que és Catalunya i aniran, per sempre, indisolublement units. Per això, ahir el poble va sortir al carrer, a mostrar el seu patriotisme i dir-li al món que som del Barça i que som CATALANS.

Un triplet històric per tant, va tancar una memorable temporada d'aquest equip que ja va fer història abans de guanyar la final d'ahir. I que ara mateix es troba justament allà on es mereix:

Gràcies Laporta, gràcies Pep i gràcies als jugadors.

Visca el Barça i visca Catalunya!

Festa Jove de les Eleccions Europees

2009-05-25T16:19:00.001+02:00

Tret de sortida a la campanya electoral per a les eleccions europees

2009-05-22T02:58:00.008+02:00

En un acte multitudinari a Barcelona, Ramon Tremosa, acompanyat per l'Artur Mas, pel Josep Antoni Duran i Lleida i pel Salvador Sedó, ha donat el tret de sortida a la campanya electoral per a les eleccions al Parlament Europeu del proper diumenge 7 de juny.

Tremosa ha remarcat la importància de defensar Catalunya des d'Europa sense intermediaris ni lligams ni subordinacions; amb interès de construir una Europa més pròspera econòmicament i més sòlida políticament però sobretot; de vetllar pels interessos de la nostra nació.

Ha destacat també que la pugna entre les esquerres i les dretes, totalment anacrònica, converteix els seus dos màxims exponents (PSOE i PP) en botxins de les aspiracions nacionals de Catalunya. Aquests dos partits intenten obsessivament bipolaritzar les eleccions per eliminar qualsevol vestigi de vots nacionalistes; evidentment, nacionalistes no espanyols, com ells. Els socialistes catalans, a més, ja han demostrat la seva cega submissió al PSOE fins i tot votant al Congrés dels Diputats resolucions contra Catalunya tot i haver-ho fet a favor al mateix Parlament de Catalunya.

Davant la manca d'estat propi i per tant de ministres ni comissaris europeus, CiU reclama la importància de ser presents a Europa per poder defensar des d'allà tot allò que afecta el nostre territori, els nostres ciutadans, els nostres sectors productius i la nostra llengua i cultura.

Ningú com CiU defensarà el català a Europa perquè acabi éssent una llengua oficial més en el sí de les institucions continentals; com ja ho són actualment altres llengües amb menor nombre de parlants.

Ningú com CiU defensarà el reposicionament de Catalunya a Europa, ni el seu ressorgiment industrial, ni la seva connexió amb els països del nord mitjançant l'Eix Ferroviari Euromediterrani i la potenciació dels ports i aeroports.

CiU defensarà al Parlament Europeu els catalans davant les noves propostes de directrius europees que sovint afecten el nostre territori més directament que les del propi Estat Espanyol i les de Catalunya.

Un enfortiment de la Catalunya europea és l'afebliment de la dependència respecte l'Estat Espanyol.

Per una Catalunya més lliure, econòmicament més forta i socialment més dinàmica. Per recuperar l'orgull nacional perdut durant aquests darrers 5 anys; la única opció és Convergènia i Unió.

Acte d'Inici de Campanya per a les Eleccions Europees 2009

CiU us desitja una bona Diada de Sant Jordi

2009-04-22T17:35:00.001+02:00

Einstein dixit...

2009-04-03T20:58:00.006+02:00

No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot esdevenir a persones i països, perquè la crisi porta progressos.

La creativitat neix de l'angoixa com el dia de la nit. És en la crisi on neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi se supera a si mateix sense quedar "superat". Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més els problemes que les solucions.

La veritable crisi és la crisi de la incompetència.

El problema de les persones i els països és la peresa per trobar les sortides i solucions. Sense crisi no hi ha desafiaments, sense desafiaments la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. És en la crisi on aflora el bo i millor de cadascú, perquè sense crisi tot vent és carícia.

Parlar de crisi és promoure-la i callar en la crisi és exaltar el conformisme.

En comptes d'això, treballem dur. Acabem d'una vegada amb l'única crisi amenaçadora: la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.

Montilla: cessi imminentment Saura de les seves funcions al capdavant de la Conselleria d’Interior

2009-04-02T13:24:00.005+02:00

Dos anys li ha costat a Saura pervertir la imatge i enfonsar la moral d’una de les institucions símbol de la identitat nacional per a Catalunya com és el Cos de la Policia dels Mossos d’Esquadra.

Ja a inicis de 2007, amb la Conselleria recentment ocupada, Saura va posar en dubte públicament la professionalitat dels Mossos i va manifestar la sospita que el cos duia a terme maltractaments de forma habitual. Ara dos anys després, Saura torna a demostrar no estar capacitat de liderar una conselleria complexa com és la d’interior i posa clarament de manifest l’encert de Montilla en la seva estratègia quan, tendenciosament, va decidir imposar Saura la conselleria, conscient del desgast que aquesta podria produir tant a Saura com a ICV. Tot plegat una jugada pensada perquè el PSC acabi aglutinant el vot “d’esquerres” dels ecosocialistes. I Saura, fent gala d’un flagrant egoïsme polític, va caure al parany. Curiosa paradoxa la de situar al capdavant de la conselleria “de la policia”, un grup marcadament “anti-sitsema”...

Pel que fa als fets del passat mes de març, Saura, tot i haver comparegut voluntàriament a la Comissió de Seguretat al Parlament, encara no ha respost a les preguntes dels partits de l’oposició ni ha respost ni justificat la seva actuació davant les protestes contra el Pla de Bolònia.
· Per què va autoritzar el senyor Saura el desallotjament de la facultat quan tècnicament la pròpia policia ho desaconsellava?
· Per què va permetre el Sr. saura les actuacions de violència gratuïta, indiscriminada i desproporcionada del Mossos contra periodistes, manifestants indefensos i vianants aliens a les protestes?
· Per què el Sr. Saura, va denigrar els seus agents i el propi cos de policia ordenant la seva no-actuació l’endemà dels fets i va permetre que rebessin insults, atacs i humiliacions sense ni tan sols defensar-se?

L’única explicació que va donar el Conseller va ser un va intent de desviar l’atenció d’aquests fets donant notícies sobre el mal finançament, acusar CiU d’actuar totalitàriament i antidemocràticament pel fet de demanar la seva dimissió i felicitar l’actuació policial però alhora destituir el seu cap de turc, Rafael Olmos.

Totalitarisme és intervencionisme sense admetre cap forma d'oposició legal i sense respectar els drets cívics i polítics i les llibertats públiques. Sr. Saura, no és totalitari qui exerceix el seu dret d’oposició i la seva responsabilitat política per vetllar pel bé dels ciutadans; totalitari és qui havent fracassat en les seves funcions polítiques al capdavant d’un govern, s’hi perpetua sense acceptar un relleu necessari amb l’única finalitat de mantenir la cadira i el poder.

Massa tard per donar explicacions, el desànim i el desprestigi del Cos dels Mossos d’Esquadra i la sensació d’inseguretat amb que vivim els ciutadans, són culpa directa de la seva direcció política.

Per tant davant els fet exposats; considero que la única via possible davant aquesta nefasta actuació al capdavant d’Interior és el cessament imminent del Conseller Saura.

Homenatge a la memòria de Carrasco i Formiguera

2009-03-31T17:07:00.007+02:00

1938 – 2009 CARRASCO I FORMIGUERA
71 ANYS

Diuen que ésser oblidat és tornar a morir. Fóra extremadament injust que un patriota com Carrasco i Formiguera, impecable en la seva trajectòria vital, màrtir per la seva mort violenta, quedés arraconat, oblidat; sense que la societat catalana i especialment la gent jove honoréssim la seva memòria.

La Unió de Joves i Unió Democràtica de Catalunya ens plau convidar-vos a l’acte-homenatge en Manuel Carrasco i Formiguera que realitzarem el proper dimarts dia 14 d’abril a les 10h del matí, al cementiri de Montjuïc (Pl. De la Fe, nínxol 192), de la ciutat de Barcelona.

Intervencions polítiques:
Marc Gonzalo
Militant més jove de la UJ de Barcelona Ciutat

Pep Moliné
Secretari General de la Unió de Joves

Sr. Josep A. Duran i LLeida
President del Comitè de Govern d’UDC

La Paraula

2009-03-24T17:33:00.006+01:00

Les paraules, que antigament
formaven part de la màgia,
conserven encara
aquest antic poder.

Per la paraula, una persona
pot fer feliç a una altra
o dur-la a la desesperació;
per la paraula, l’orador
arrossega el seu auditori
i determina les seves opinions.

Les paraules
provoquen efectes emotius
i són el mitjà més comú
de la influència recíproca
entre les persones.

Reflexió personal:
per què no la fem servir més sovint?
potser les coses anirien millor del que ho fan.

No en nom de Catalunya

2009-03-24T17:23:00.007+01:00

Després d'haver estat muts testimonis d'uns fets tan deplorables com els protagonitzats pels joves antisistema en contra del pla de Bolònia, vull exposar el meu rebuig contra tota manifestació violenta de qualsevol ideal. Les manifestacions anti-sistema i l'actitud radical d'aquest col•lectiu, format eminentment per una minoria d'universitaris i molts no-universitaris, fan perdre tota credibilitat i legitimitat a les seves demandes. Valgui afegir que els grups manifestats són una minoria que en cap cas representa ni els joves catalans, ni el sector universitari però encara menys i ho remarquem de forma vehement, representen un pais com Catalunya ni són els abanderats de l'anhel d'independència que compartim molts; també aquells que ens hem mostrat favorables a Bolònia.

És molt correcte i legítim fer ús del dret a la llibertat d'expressió, però aquest dret s'acaba quan es traspassen certs límits com presentar-se a una, teòricament "manifestació pacífica", amb passamuntanyes, esprais, pintures, ous, pedres, pancartes amb escuma a mode d'escut i sobretot abanderant senyeres amb els màstils allargats deliberadament per tal de ser usats com a llances d'atac al més pur estil duel medieval.

Com a català per tant, insto aquests grups a cessar immediatament els actes violents i a no fer ús ni exhibició indeguda dels nostres símbols nacionals.

L'última del PSOE

2009-03-18T17:42:00.002+01:00

L'Estat i la Junta d'Andalusia finalment han tancat un pacte gràcies al qual la Junta d'Andalusia rebrà 1.200 milions d'euros de l'estat pel deute històric. El govern a més ha complert el termini que marcava aquest 16 de març com el límit per tancar un pacte sobre aquesta matèria. Val a dir, com a afegitó, que aquest pacte compleix fil per randa allò disposat en l'Estatut d'Autonomia d'Andalusia i ha de quedar liquidat abans del 20 de març de l'any vinent.

En contraposició, pel que fa al compliment de l'Estatut de Catalunya, ara 7 mesos després de vèncer el termini previst per consensuar el finançament català; el govern de la Generalitat etziba, amb paraules de la Consellera de Treball Mar Serna que no és bo posar dates per al finançament i que cal continuar negociant. Alhora el portaveu socialista Miquel Iceta afirma que el tancament del pacte es materialitzarà durant les pròximes setmanes però que en tot cas no passarà de l'estiu i entre tant, el Conseller d'Economia, el Sr. Castells, "amenaça" de tancar les converses amb l'executiu central si no s'arriba a un acord durant les pròximes setmanes.

Algú entén alguna cosa? allò que tan fàcil ha resultat pactar per Andalusia, és tan difícil pactar-ho per Catalunya? és que hi ha una consigna contra Catalunya? o és que qui ens governa a Catalunya no està capacitat per dur a terme unes negociacions amb sí mateixos PSC-PSOE per tal de defensar els drets dels catalans? Malaguanyats els 25 diputats socialistes catalans que intenten nedar entre dues aigües però sempre acaben navegant amb el vent de cua cap a Madrid.

I quina és la reacció dels socialistes "catalans" davant aquest reguitzell d'incongruències i despropòsits? doncs publicar la campanya d'autobombo, batejada, com era de preveure, amb la seva màxima preferida: "Fets, Montilla". Ja no ens sorprenen, després de 5 anys de tripartit prometent "fets i no paraules", els socialistes segueixen fidels al seu guió de sempre...

Mentrestant, els seus socis de govern, ERC i ICV, han llençat missatges cap al PSOE:
per una banda, en Ridao(ERC)considera un intent de confrontació entre comunitats el pacte amb Andalusia i per l'altra, Herrera (ICV) apel·la a l'acció unitària dels partits catalans a Madrid si no hi ha acord en finançament en breu. Encara confien els socis minoritaris del tripartit que el PSOE-PSC té cap interès en millorar el finançament per Catalunya? Si fos així ja s'hagués assolit el pacte mesos enrera. Reitero, o els 25 diputats socialistes catalans no serveixen per res o bé representen un grup mal anomenat PSC i que realment no se sent prou català.

No n'hi ha prou amb passar-se mesos rondinant i demanant actuació unitària mentre segueixen donant suport a un partit espanyolista al Govern de la Generalitat. No tindran credibilitat mentre no trenquin aquest pacte d'entesa que només tenia per aspiració desbancar Convergència i Unió.

Entrega de carnets de militància a la seu d'Unió

2009-03-17T23:37:00.003+01:00

Estem d'enhorabona al grup d'Unió Democràtica de Palau, doncs avui el nostre company i amic Jordi Serraviñals ha rebut el seu carnet que l'acredita com a militant del partit de mans del Secretari General, en Josep Mª Pelegrí i d'en Joan Recasens, el President Intercomarcal.

Simpatitzant des de finals dels anys 90 i activista com pocs, en Jordi finalment es va fer militant fa més d'un any i la seva entrada a l'executiva local va representar un reconeixement al seu mèrit i la seva participació i implicació incondicional en favor del partit i de la federació a Palau.

En un acte solemne, en Josep mª Pelegrí ha recordat la importància de treballar des de cada municipi per tal de guanyar adeptes, militants i finalment alcaldies i regidors. Hem de construir Catalunya poble a poble i és responsabilitat nostra, d'aquells que representem el partit al territori.

Ivan Costa

President Local d'UDC

La Unió de Joves celebra la seva 15a Escola d'Hivern

2009-03-17T16:27:00.006+01:00

Durant el passat cap de setmana es va celebrar al municipi de Planoles, al Ripollès, la 15a Escola d'Hivern d'Unió de Joves que va comptar amb la participació de prop de 70 joves d'arreu del país.

Els joves d'Unió, conscients de la necessitat i la importància de la formació tant pel que fa al desenvolupament personal com encaminada als futurs responsables polítics; van respondre a les espectatives i van omplir l'Alberg Pere Figuera; a qui per cert cal agrair la bona acollida que ens van brindar.

Durant l'Escola, es van tractar temes d'actualitat com la importància de la comunicació i les noves tecnologies en la difusió del missatge polític (a càrrec de Francesc Gambús, secretari de comunicació d'UDC a Barcelona) però també les estratègies en política local a càrrec dels regidors de Barcelona Gerard Ardanuy i Raimond Blasi i l'Alcalde de Ribes de Freser, en Marc Prat. Tot plegat va suposar una gran jornada formativa amb un contingut de rellevància cabdal per a tots aquells que aspiren a esdevenir càrrecs electes en totes les seves vessants.

A la imatge en Raimond Blasi i en Marc Prat en el moment de l'exposició sobre política municipal i en Pep Moliné, Secretari General d'UJ.

Un dels actes més destacables de les jornades va ser el Taller de Debat consistent en la simulació de la defensa de diferents mocions a càrrec de diferents grups polítics ficticis amb torns d'exposició i rèplica. Al més pur estil sessió plenaria d'un ajuntament. Tot un èxit!!

Com no podia ser d'una altra manera, donat el pes específic que compta l'entitat d'Unió de Joves en el sí d'Unió Democràtica; l'Escola va comptar amb la participació d'algunes personalitats de primera fila d'UDC. A part dels ja esmentats com en Gerard Ardanuy (president d'UDC a BCN), també hi van assistir en Miquel Rovira (President Comarcal d'UDC) i Eduard Berloso (Secretari d'Organització i Relacions Polítiques d'UDC a les Comarques Gironines).

Les joventuts polítiques no són eines per manifestar-se, bloquejar autopistes i tancar-se a les universitats; sinó per exercir amb responsabilitat la representació política dels joves. Són vivers d'on han de sorgir els líders polítics del futur i Unió Democràtica compta amb una bona cantera al servei del País.

Consultar la notícia a:

"Gironanoticies"http://www.gironanoticies.com/noticies/noticia.php?id=13903

"Diari de Girona"http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2009031700_3_320555__Comarques-Unio-Joves-celebra-Planoles-seva-Escola-dHivern

"ElRipollès.info"http://www.naciodigital.cat/elripolles/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=7804

"El Ripollès Digital"http://www.elripollesdigital.com/noticiaant.php?id=9474

Unió de Joves continua la seva expansió territorial

2009-02-23T18:15:00.007+01:00

El passat dissabte 21 de febrer, es va celebrar a la seu local d'Unió de Sant Cugat, la constitució de l'Executiva Local d'UJ a St. Cugat. A la foto a mà dreta i presidint l'acte, l'Oriol Gil, President de la Intercomarcal BCN-comarques, acompanyat d'en Xavi Tizon, des del mateix dia el nou President Local d'UJ a St. Cugat.

Aquest acte va representar l'afiliació de 7 nous militants que passaran així a formar part de la disciplina del partit. Aquesta progressiva implantació mostra la bona feina que s'està fent per part tant del partit (UDC) com, i sobretot, des de Unió de Joves. Mostra també que el nostre discurs convenç i que és plenament vàlid per afrontar els nous reptes polítics. Els actuals representants de les "esquerres", nínxol polític clàssic dels sectors més joves, no estan a l'alçada. La inestabilitat i la feblesa de l'actual tripartit "d'esquerres i progrés" està atravessant una crisi manifesta i està deixant de ser el referent d'un sector jove, cada cop més responsable i necessitat d'un discurs polític sòlid, amb contigut i que doni repostes a les seves necessitats.

S'obre per tant un nou escenari on Unió de Joves hi té molt a dir. Properament es posarà de manifest aquesta expansió amb les constitucions de diverses comarcals del partit i de les quals informaré en el seu moment. Tot plegat per tal d'establir una xarxa potent de joves d'Unió a la Regió Metropolitana de Barcelona que ens permeti assolir amb èxit els futurs reptes electorals.

Per altra banda i aprofitant la celebració de l'Assemblea Constitutiva de la local de Sant Cugat; també es va celebrar el Consell Nacional d'Unió de Joves on hi va assistir un nombrós grup de representants de tot el territori nacional.
D'esquerra a dreta: Pep Moliné, Secretari General d'UJ; Raimond Blasi, President de la Mesa del Consell Nacional i Oriol Gil.

"""Si guanya Zapatero, guanya Catalunya..."""

2009-02-20T09:58:00.006+01:00

Ja vaig publicar no fa gaire, un post titulat "Promeses incomplertes, el tarannà de Zapatero" on deixava ben clar que el govern bicèfal socialista (a l'Estat espanyol i Catalunya), no té cap intenció d'ampliar les competències a les autonomies (com a mínim de Catalunya) i tampoc, per tant, d'ampliar-ne les atribucions econòmiques per poder-ne fer front.

Aprofito per tant dues circumstàncies ocorregudes el passat dimecres per reafirmar les meves paraules. Com deia, el passat dimecres va aparèixer publicada al diari Avui una notícia que feia referència a què Andalusia ha rebut més transferències que Catalunya d'ençà la publicació del seu estatut. Cal recordar que és un estatut, en alguns aspectes calcat al de Catalunya però que contràriament al nostre, no va rebre cap veto per part ni del PP ni del PSOE... Fins aquí a priori no hi hauria gaire a dir doncs és legítim que Andalusia lluiti també per les seves competències; el que preocupa és que s'està incomplint de forma totalment deliberada i malintencionada una llei, que és l'Estatut. I preocupa encara més, que a aquest ritme, trigaríem encara 50 anys en veure (qui hi arribi) l'Estatut de Catalunya plenament desplegat. Recordem que únicament 6 han estat les transferències de les 235 previstes...surrealista!

Tornant a la línia del post i coincidint amb aquesta publicació, vull destacar la intervenció del Diputat de CiU Francesc Homs durant la sessió de control i preguntes al Govern. En la mateixa Homs demanava que el Govern i més concretament el Conseller Castells, es pronunciés sobre l'estat real de les negociacions pel finançament de Catalunya; un tema en què el tripartit ha tancat files per tal de protegir els seus amics de Madrid.

Castells en resposta, va destacar dos aspectes: en primer lloc va sentenciar que "ja haguessin pogut pactar un mal finançament si haguessin volgut" i en segon lloc que era CiU qui havia de donar suport al govern per tal de poder aconseguir un bon finançament. En cap moment, però, va definir en quint punt es troben les negociacions actualment.

Homs va tancar la seva intervenció tot recordant a la sala aquell famós lema que va usar Zapatero i que resa: "Si guanya Zapatero, guanya Catalunya"...

Un eslògan que ratlla la ciència ficció. Ha guanyat Zapatero i està perdent Catalunya i per tant, i així ho va afirmar Homs, CiU mai donarà suport a un govern català que està permetent que Catalunya perdi.

El Diputat Josep Ll. Cleries ens parla sobre la llei de la Dependència i les seves mancances.

2009-02-13T18:37:00.003+01:00

Més d'una cinquantena de persones es van interessar per la xerrada d'en Josep Ll. Cleries on va desgranar el contingut de la llei de la dependència, va explicar quins són els supòsits en què s'ha d'aplicar i en quins casos s'està deixant de fer.

Tal i com ja ha quedat de manifest en d'altres escrits en aquest blog, la llei ja en la seva gènesi estava més encaminada a ser una bandera electoral del PSOE i no pas a solucionar els problemes reals de la gent. I així ho va posar de manifest l'ilustre Diputat amb les xifres reals a les mans. Tots els assitents per tant, van poden comprovar les vergonyes d'una llei que ni tan sols els seus propis creadors i impulsors, són capaços de fer complir.

Des de CiU, sempre sensibles a les polítiques socials, ens veiem en l'obligació moral i en la responsabilitat política d'informar els ciutadans fer-los coneixedors de la crua realitat.

CiU, sempre al servei del poble.

Grup Municipal de CiU, Palau-solità i Plegamans.

Aquestes són les xifres del PSOE: 48.000 DEPENDENTS (un 55% del total) encara esperen rebre ajuts

2009-02-11T13:19:00.006+01:00

Ja han passat més de 2 anys des de l'entrada en vigor de la famosa llei social de la Dependència; aquella que havia de ser la gran aposta socialista en matèria de benestar social i quin n'és el resultat?

ESPERANCES FRUSTRADES !!!
La llei, que va néixer amb un noble objectiu; però amb una ambició totalment sobredimensionada; ha acabat desbordant les capacitats reals de gestió, tant del govern espanyol com del català. En definitiva, ha acabat esdevenint, perquè no dir-ho, un gran acte de campanya electoral basat en vendre fum, prometre fets que no es poden complir i enganyar les pobres famílies necessitades. Aquest és el tarannà del Sr. Zapatero i del seu executiu.

Es tracta d'una llei, a més, que envaeix competències pròpies de Catalunya en matèria de polítiques socials. I què fa el PSC? sotmetre's a la voluntat del seu líder a Madrid, i donar l'esquena al seu poble a Catalunya.

En conclusió, repassem les dades i esglaia comprovar que dels 88.334 casos que han estat reconeguts com a beneficiaris de prestacions, encara en queden 48.798 (un 55.3%) pendents de rebre qualsevol tipus d'ajut. Val a dir, que els ajuts són únics a tot l'estat, fet que discrimina aquelles comunitats amb un major cost dels serveis; com per exemple...sí sí la que tots pensem.

Prop de 50.000 persones, en la seva majoria avis però no necessàriament; persones que no es poden valdre per sí mateixes; prop de 50.000 famílies que necessiten ajuts per a l'assitència veuen com el temps se'ls escapa de les mans i ells continuen desamparats. En molts d'aquests casos, els pacients moriran abans de rebre els ajuts a què tenien ple dret.

Magnífica gestió social per part dels abanderats de les "qüestions socials". Enhorabona a tots plegats.

Gran participació i veu unànim contra el govern, al primer Consell Nacional d'UDC de l'any

2009-02-01T19:51:00.002+01:00

Dissabte 31 de gener es va celebrar el primer Consell Nacional d'UDC que va comptar amb una gran participació per part dels consellers nacionals. D'entre tots ells, concretament van alçar la veu alguns alcaldes que van manifestar el seu rebuig i la seva queixa més enèrgica contra l'actuació (més ben dit, NO-ACTUACIÓ) per part del govern de la Generalitat pel que fa als desastres provocats per les fortes ventades.

Alcaldes i regidors de municipis afectats feien esment a la poca informació, la manca d'ajuts i la no participació dels agents forestals degut a una mala planificació per part de la conselleria en mans de ICV.

La nota positiva va ser l'aprovació d'en Salvador Sedó com a cap de llista per UDC a les properes eleccions al parlament europeu.

En un altre ordre de coses, es va prendre el compromís que el partit treballi en positiu i recolzi el grup parlamentari per tal de trobar propostes positives que ajudin a paliar la crisi que ens afecta.

De tots els catalans, MOLTES GRÀCIES PSC !!!

2008-12-18T19:07:00.002+01:00

Quin era realment l'interès del PSC perquè Catalunya gaudís d'un nou Estatut? en tot cas aquest sentiment ha durat ben poc; o més aviat, de ben segur que no ha existit mai.

El PSC va enganyar el poble català quan va fer campanya per un Estatut en la negociació del qual, ells mateixos van seure del costat de ZP i en van presentar esmenes i ara continuen enganyant-nos. Ells no volen desplegar l'Estatut, són una branca d'un partit espanyol que amb gran disciplina partidista defensen el centralisme històric dels grans partits espanyols. La seva primera preferència és Espanya i si queda alguna cosa, potser després vé Catalunya.

Coneixent l'historial del PSC, farcit d'una cega fidelitat al PSOE i d'un espanyolisme alarmant, (sobretot per part d'un partit que es defineix català); res és d'extranyar.

Gran gest aquest per tant, en què el PSC ha aprovat uns PGE que no inclouen el finançament de les CCAA (com estableix l'Estatut) i seran els responsables d'un finançament deficitari dels serveis públics a Catalunya.

Aquests pressupostos presentats pel PSOE no generaran inversió a Catalunya i per tant tampoc ocupació; seran en definitiva una volta de rosca més al ja actual ofec financer per Catalunya i al PSC no li ha tremolat la mà a l'hora de votar-hi a favor.

És aquesta Sra. Chacon la seva manera de defensar els interessos de Catalunya plantant cara al PSOE? no ho faci més si us plau! no ens defensi més! millor abandoni'ns a la nostra sort i amb sort, trobarem algú que governi millor que vostès i miri pels catalans.

Té raó Sr. Iceta

2008-12-16T20:39:00.008+01:00

Estic totalment d'acord amb les paraules del Sr. Iceta quan diu que els veritables diputats decisius a Madrid seran els 25 socialistes catalans. Efectivament, els "25 magnífics" li van donar el govern al Sr. Zapatero i li asseguren la màxima estabilitat.

L'executiu de Zapatero, que cal recordar és el govern que menys ha invertit a Catalunya, té garantit el fet de poder seguir anant en contra de Catalunya; té garantit poder seguir incomplint l'Estatut; té garantit poder no aprovar el finançament que li correspon a Catalunya i té garantit aprovar uns pressupostos que no inclouen les inversions pendents i el deute amb Catalunya.

Tenia raó Sr. Iceta, els seus diputats al Congrés seran els més decisius per al PSOE, que al cap i a la fí, són ells mateixos; qüestió de sucursalismes, sempre miren per la casa gran i no pel seu país, que és Catalunya.

Per què no es dissol el PSC i es presenta a les eleccions catalanes com a PSOE? com a mínim així no enganyarien ningú.

De 120 a 80, de 80 a 40, què serà el següent?

2008-12-16T20:21:00.002+01:00

Una idea senyor Saura: que ja ben bé des de la Diagonal, la Meridiana, la Gran Via i les altres grans artèries de Barcelona, només es pugui circular en bicicleta fins a les autopistes de sortida de la ciutat. Imagini quants carrils bici hi caben en una autopista de tres carrils per cada sentit de circulació!! i quanta contaminació evitaríem!!

Primer el transvassament de la capçalera del Segre, després els "ecoarbres" de Barcelona connectats a la xarxa, després la penosa i inútil esmena perquè cada comerç cobri les bosses com vulgui, ara a 40 km/h. per les autopistes i vies ràpides...

Quina serà la següent mesura pseudoambiental de pa sucat amb oli senyor Saura? Catalunya espera amb neguit quina serà la propera sorpresa que ens regalarà ICV (els ecologistes de debò)amb aquest esperit que tan equivocadament vostès fan passar per "verd" amb calçador.

Si us plau no s'omplin tan la boca d'ecologisme, de verds i de sostenibilitat si ni tan sols saben de què es tracta. Les seves pífies constants només responen a un ridícul intent de marcar perfil a dins del tripartit perquè sembli que vostès hi són allà. La pena és que seguiran éssent mers figurants en aquest repartiment de poder.

Personalment penso que a vostès l'únic que els funciona és ser la "marca blanca" del PSC i de fet això és l'únic que explica la seva presència en aquest govern. Els suggeriria que retirin del seu nom les sigles C i V perquè vostès ni miren per Catalunya, ni són Verds.

Conferència sobre Unió Democràtica de Catalunya

2008-12-15T16:18:00.005+01:00

Conferència Unió Palau 12/12/08

En una distesa xerrada, en Josep Martorell va repassar els grans líders del partit i les seves grans cites. 77 anys d'història resumida en algunes obres bàsiques per a qualsevol militant del partit i explicada en frases, discursos i textos cèlebres de personatges com Coll i Alentorn, Prat de la Riba, Carrasco i Formiguera, el mateix Jordi Pujol, Duran i Lleida, etc.

Una gran conferència que confio hagi estat de profit per a tots els assitents per tal de conèixer amb un major rigor la veritat mai explicada sobre Unió Democràtica de Catalunya; un partit que recolzat en la seva sòlida base ideològica, duu ja 77 anys al servei dels catalans.

Ivan Costa
President Local d'Unió Democràtica de Catalunya

GRAN ARTICLE DE RAMON TREMOSA AL DIARI AVUI

2008-12-10T23:54:00.004+01:00

El govern tripartit fa cinc anys amb vocació d’esdevenir un règim polític de llarg abast. El balanç és òptim per al PSC, que s’ha aprofitat de les disputes sicilianes de CiU i Esquerra, i per al president Montilla és encara millor: va aconseguir la presidència tot i perdre cinc diputats i amb només un 26% dels vots (va obtenir el 2006 mil vots menys que Maragall a Cornellà el 2003). Montilla encara no s’ha consolidat a les enquestes, però ha domesticat els seus socis. Així, mentre ERC i ICV es desfoguen en manifestacions contra lleis del seu propi govern, el PSC pacta amb CiU i escenifica amb Unió quan li convé. Lentament, la implacable maquinària de poder del PSC s’estén i s’escampa, purgant periodistes incòmodes i col·locant la seva gent fins i tot en conselleries d’altres partits, com ara la de Josep Huguet.

El PSOE ha paït prou bé el segon tripartit, ja que no amenaça la seva majoria al Congrés de Diputats. Ara tornarà a aprovar un altre pressupost sense cap concessió real a la Generalitat, ni en finançament ni en el traspàs d’aeroports o trens. Optant per CiU a Madrid i governant amb ERC a Catalunya s’assegura que aquests dos partits seguiran barallats, incapaços de pactar en contra del seu model d’Estat centralitzat. I el PSOE té dos ministres catalans que en qualsevol moment poden desembarcar al PSC com a candidats, per poc que Montilla sortís del guió.

Per a ICV el balanç d’aquests cinc anys és també bo. A diferència del País Basc, on Ezker Batua prioritza l’eix nacional davant del sucursalisme d’un PSE lligat al PP, ICV actua com la marca blanca del PSC. El seu rebuig genètic a CiU és un element de la seva identitat, mentre que a Euskadi Ezker Batua protagonitza i lidera les polítiques socials en el tripartit basc amb PNB i EA. El 2003 un pacte CiU-ERC hauria possiblement precipitat el declivi electoral d’ICV, que ara en canvi amplia una xarxa creixent de càrrecs i de subvencions. ICV manté un notable marge de maniobra al govern per impulsar polítiques que satisfan la seva parròquia i que li donen visibilitat: la reducció de velocitat a 80 km per motius ambientals, que s’estendrà per Catalunya, amaga en el fons necessitats recaptatòries. Així, mentre proliferen els agents de la igualtat de gènere (8 milions d’euros per inspeccionar empreses el 2009), el programa de promoció de la llengua catalana redueix un 9% el seu pressupost per al 2009 (de 42,5 milions a 38,5 milions) i el Consorci de Normalització Lingüística redueix el personal de 872 a 600 treballadors. L’ecologisme d’ICV bloqueja actuacions que no serien tolerades en un país normal: a Castelldefels, per exemple, els ànecs dels aiguamolls artificials del Remolar i la Ricarda són més importants que els seus habitants; tot i que el seu alcalde ofereix terrenys per traslladar-los, per així allargar les actuals pistes del Prat i treure vols que ara eixorden dia i nit els seus veïns, ICV imposa el seu tronat ecologisme amb total impunitat.

El balanç més agredolç és per a Esquerra, que no treu cap profit electoral de la seva presència al govern. CiU va perdre el poder perquè no va saber plantar cara al centralisme arrogant del PP i Esquerra ara es desinfla pel mateix motiu, amb l’agreujant que el centralisme del PSOE ara mana a Palau i és més subtil, més efectiu i més desmobilitzador. La cúpula d’Esquerra en culpa el malestar intern del partit o creadors d’opinió que, havent-los recolzat abans del 2003, ara se senten estafats. És el mercat electoral, però, el que determina la pèrdua de vots i ERC ha de recordar com va arribar al govern: prometent equidistància, i no barra lliure al sucursalisme, i amb un discurs clarament independentista. Al capdavall, tot és una qüestió d’expectatives: de la distància que hi ha entre el que es promet i el que s’ha aconseguit en avenços d’autogovern.L’esperança dels futurs tripartits passa per una CiU que no canalitzi el desencís i, per tant, passa per l’abstenció. Curiosament, el gran argument socialista contra les majories de CiU (l’abstenció electoral diferencial) ara és el fonament dels tripartits, ja que ara és una part de l’electorat més catalanista el que s’absté. Per al deixatament nacional de Catalunya del PSC, la jugada és òptima. La sobtada crisi econòmica, però, eleva molt el llistó per a un govern paralitzat i ineficient: un país no es pot permetre el luxe d’ajornar la construcció del Quart Cinturó, de posar falsos bastons mediambientals a les rodes a empreses que volen invertir al país, ni que sigui ajornada la licitació de l’obra per construir el tren de mercaderies port de Barcelona - frontera francesa fins al 2014.

En aquests cinc darrers anys l’espoli fiscal de Catalunya, però, s’ha fet massa evident. El centralisme en la gestió de les infraestructures, massa lacerant (¿és d’esquerres preferir uns aeroports privatitzats abans que cedits a la Generalitat?). La hipocresia institucionalitzada del PSC, massa repulsiva (què hi feien a la presentació del llibre de Maragall els seus somrients degolladors?). La mentida federal del PSC, incapaç de cap gest de dignitat davant del PSOE, massa descarnada. Esquerra, a més de lliurar el cos al PSC, ¿li està lliurant l’ànima?

SÍ al Pla de Bolònia, però...

2008-12-10T19:09:00.003+01:00

La submissió de Palmada a determinats col·lectius fa trontollar el nostre futur

El tripartit torna a mostrar la seva frivolitat i improvisació plantejant moratòries indiscriminades per callar veus
La UJ, joventuts d'Unió Democràtica, aposta per un SÍ crític a Bolonya que garanteixi sempre la igualtat d'oportunitats entre tots els joves i que, en conseqüència, reforci i garanteixi un sistema sòlid, estable i potent de beques que cobreixi les capacitats i necessitats econòmiques dels estudiants per garantir el legítim dret a la formació.
La UJ denuncia l'actitud irresponsable de la Comissionada d'Universitats del Govern, Blanca Palmada, que s'ha precipitat i ha obert la possibilitat a plantejar una moratòria que únicament farà que es perdi l'estela d'Europa i es generi inseguretat entre els estudiants, que d'aplicar-se, minvarà la competitivitat dels joves catalans en el mercat laboral europeu.
Per tant, la UJ demana la gestió responsable d'un assumpte tan important per al país com és el futur acadèmic dels joves catalans i aposta pel compliment del calendari establert per la implantació de Bolonya, centrant tots els esforços del Govern per reforçar el sistema de beques i adoptant mesures realment útils pels catalans del futur.

Comunicat de la UJ

Conferència sobre la ideologia d'Unió Democràtica de Catalunya

2008-12-09T03:01:00.002+01:00

No us la podeu perdre. En aquesta xerrada cauran molts mites i tòpics falsos i donarem a conèixer el veritable esperit d'aquest partit.

ERC i JERC: prou de "shows", això és política

2008-12-09T01:22:00.011+01:00

Les joventuts d'esquerra fan una representació teatral en què cremen la constitució espanyola i el líder republicà Joan Tardà tanca l'acte amb un clam que rememora la guerra contra Felip V.

És aquesta la política que fan tan ERC com les JERC? teatre al carrer i discursos fàcils, buits de contingut i plens de rebequeria. Tot plegat per fer contents els joves del partit per després retractar-se ràpidament i haver de matisar les seves pròpies paraules.

Aquest fet, com tants d'altres, demostra el caràcter d'Esquerra Republicana. Un partit amb una feblesa política manifesta que només es nodreix del discurs populista i agressiu per guanayar vots provinents de sectors sense prou capacitat de judici com per veure més enllà de les paraules reivindicatives que tan edulcoren les seves campanyes.

Senyors d'ERC, estem d'acord que al llarg de la història la monarquia borbònica ha estat un focus d'atacs constant i un obstacle per a Catalunya per assolir una plena democràcia; estem d'acord que aquesta constitució és un càncer per Catalunya; estem d'acord que les institucions de Madrid ens tenen entre cella i cella i ens perjudiquen deliberadament; estem d'acord que volem un estat propi per Catalunya però Srs. d'ERC: aquestes no són les maneres! això que fan no és política. No estan exercint la seva responsabilitat vers Catalunya. Prou de jocs! per una política seriosa i responsable, per Catalunya.

ERC i ICV, dos partits del govern, es manifesten...contra el propi govern!

2008-11-30T23:12:00.005+01:00

Fins fa quatre dies, els propis partits del govern afirmaven que el balanç dels darrers dos anys de tripartit, havien estat positius i exitosos; avui, per contra, dos dels tres partits que conformen el govern (ERC i ICV), s'han manifestat contra el PSC i contra el seu propi govern per demanar canvis a la Llei d'Educació de Catalunya (LEC).

El PSC s'acosta a CiU quan vol fer una llei en condicions i es queda sense el recolzament dels seus socis minoritaris; ERC i ICV s'acosten a CiU per exigir al PSOE un millor finançament local; algú ho entén?

Aquest fet té dues lectures: la primera és que aquest tripartit és una cortina de fum que amaga les pròpies vergonyes dels seus integrants; que amb un exercici de gran irresponsabilitat política, estan donant suport a un govern sense cap mena de cohesió ni de projecte comú per Catalunya. La segona lectura és que aquest misteriós apropament de tots cap a CiU reaferma que el tripartit és incapaç d'avançar per sí sol i només la participació de la federació nacionalista permet aquest avenç.

El primer tripartit només va durar dos anys abans de trencar i ni tan sols va ser capaç d'acabar la legislatura; al tercer any se celebraven eleccions anticipades. Ara, aquesta segona versió, als dos anys torna a donar mostres de trencament intern. Veurem si en aquest cas són capaços d'arribar fins al final del mandat. Ja ho diuen, mai segones parts són bones...

No ens mereixem aquest govern!

1.090 regidors i regidores hem decidit: DECIDIR

2008-11-30T23:04:00.004+01:00

Clica sobre el títol per accedir a la notícia del diari Avui.

Ahir es va celebrar la trobada de càrrecs electes que s'han adherit al Manifest, a la qual hi va assitir la nostra Alcaldessa, la Mercè Pla.

Cap tribunal pot callar la veu d'un poble sencer que crida pels seus drets: alcaldes, alcaldesses, regidors, regidores, seguim lluitant que tot està per fer i tot és possible!

ICV i el seu afany per semblar ecologistes de debò

2008-11-29T19:45:00.002+01:00

Després d'anys de feina des de diversos col·lectius com la Fundació per la Prevenció de Residus i Consum i els Ecologistes de Catalunya, per redactar una proposta de llei de Prevenció de Residus de Catalunya; ICV, s'ha desmarcat de tota la feina feta, dels seus socis de govern (que en desconeixien les intencions i posteriorment s'hi van mostrar contraris) i s'ha llençat directament a la piscina presentant una proposta d'esmena a la llei d'acompanyament als pressupostos de la Generalitat per tal d'obligar els comerços a o bé cobrar les bosses de plàstic amb nansa a aquells clents que les sol·licitin o bé descomptar-les del preu de compra en cas contrari.

ICV demostra així molt poca sensibilitat envers el medi ambient i fins i tot un desconeixement notable sobre el tema. No és això el que Catalunya necessita, això no és una ecotaxa i a més no tracta per igual els diferents tipus de comerços.

Cal una ecotaxa de debò, amb un import no inferior a 0'20€ i de pagament obligatori; altrament els comerços més potents podran cobrar les bosses a un import inferior que els petits comerços locals. I cal sobretot, treballar un cos de llei consensuat entre totes les forces polítiques i basat en negociacions i pactes específics amb cada sector comercial.

Des d'aquí demano a ICV-EUiA que es repensin el seu malentès ecologisme i concentrin les seves energies en altres temes, per respecte al medi ambient.

Intervenció de Ramon Espadaler sobre l'actitud d'ICV.

Primer Consell Nacional d'UDC després del 24è Congrés

2008-11-29T19:28:00.003+01:00

En la imatge, Josep Mª Pelegrí pronunciant l'informe del comitè de govern.

Pelegrí també ha reafirmat que en democràcia, els partits polítics estan obligats a dialogar i negociar com a mostra de bon funcionament del sistema, garantia de democràcia i de capacitat de prendre acords tot i les possibles discrepàncies ideològiques. En resposta al torn de precs i preguntes, Pelegrí ha destacat la gran tasca d'Unió de Joves en la defensa dels ideals i els valors del partit; així com de la seva difusió. També ha elogiat el caràcter responsable, íntegre i treballador dels joves del partit, contràriament a les joventuts d'altres partits polítics

En un altre ordre de temes, el consell ha esdevingut amb una gran participació i sense grans novetats. La notícia de la jornada però, ha estat la reelecció de Ramon Espadaler com a president de la Mesa del Consell; així com la ratificació en l'elecció dels nous consellers nacionals.

Jo mateix, he estrenat avui, el meu càrrec de conseller nacional.

Avui acabarà la jornada amb les celebracions del Consell Executiu Nacional d'UJ i posteriorment la Festa Taronja; ja clàssica en el calendari d'UJ a les terres de Lleida.

Ivan Costa
Conseller Nacional d'UDC

Llei Catalana de Prevenció de Residus

2008-11-28T19:55:00.004+01:00

La Fundació Prevenció de Residus i Consum ha presentat a l'Ateneu Barcelonès, conjuntament amb Ecologistes de Catalunya, el projecte de llei catalana sobre prevenció de residus. La xerrada ha estat conduïda per Mercè Girona.

Després d'anys de dur a terme iniciatives cíviques per tal de donar a conèixer la problemàtica actual i creixent dels residus, s'ha pogut constatar que el model actual ha fracassat. Cal avançar en matèria de prevenció i gestió de residus i per això cal abandonar el model basat l'acontentament d'un sector privat (llegeixi's aquí Ecoembes) i començar a implementar polítiques valentes i a establir un marc normatiu bàsic on es contempli la responsabilitat del productor dels residus.

Actualment és més barat produir envasos superflus i innecessaris que no pas aplicar directrius ambientals de reducció de residus. Aquesta quantitat d'envasos plàstics totalment substituïbles/eliminables generen una externalitat negativa a la societat en el moment en què afecten el medi ambient i cal destinar-hi recursos per subsanar-ho. Cal invertir les tendències actuals on se "subvenciona" aquests productors en el moment en què no s'internalitzen els costos ambientals; símplement restringint aquesta llibertat mitjançant la penalització de la creació i distribució d'aquests envasos.

Aquesta llei es presenta per tant per tal d'aconseguir una sèrie d'objectius generals com són: evitar els envasos innecessaris, potenciar-ne els reutilitzables, impulsar el sistema de dipòsit, devolució i retorn dels envasos (SDDR), tancar el cicle dels materials dels envasos assegurant-ne el seu reciclatge, potenciant l'ecodisseny, etc.

Pel que fa a objectius específics, es presenten en una franja temporal entre 2009 i 2015 i es pretén:
1. reduir com a mínim un 10% en pes dels residus municipals
2. reduir un mínim d'un 20% en pes del total dels envasos
3. reduir un 85% els envasos superflus de productes frescos
4. reduir un 90% les bosses de plàstic amb nansa i les safates d'un sol ús
5. reutilització com a mínim d'un 50% dels envasos i
6. arribar al 90% de recollida del SDDR.

Des d'aquí faig un crida al seny per tal que aquesta iniciativa legislativa popular tingui èxit i poguem parlar en un futur imminent, de la seva aprovació al Parlament de Catalunya.

Ivan Costa
Ambientòleg

La Catalunya que ens ha deixat "l'esquerra de progrés"

2008-11-27T17:16:00.004+01:00

No us perdeu aquest reportatge, no té preu! Fets, no paraules: la gran gestió del govern Montilla; que ha deixat el país sumit en una crisi que costarà de curar. I no parlo de la crisi econòmica (que també) sinó de la crisi nacional, la crisi d'un país abandonat, sense lideratge ni polítiques clares de millora. Un govern més pendent que no trenqui el tripartit que no pas de fer avançar el poble, el seu poble i el nostre poble: el poble català. Aquest govern és indigne de representar els ciutadans d'un país que havia estat un referent tant econòmicament, com socialment, en matèria d'innovació i recerca, en solidaritat i en tants d'altres camps i que ara està enfonsat en l'ombra que arrossega el PSC-PSOE i que fa massa temps que s'allarga. INTOLERABLE!

Volem sortir del forat, volem un canvi i Convergència i Unió en té la clau.

Tripartit a la deriva i amb la línia de flotació afectada

2008-11-24T16:17:00.006+01:00

Un cop més el tripartit no ens deixa de sorpendre. Un govern totalment mancat d'objectius (menys encara d'objectius nacionals) i sense cap cohesió interna, que sembla que es preocupi més per "col·locar" amics, germans, cunyats, etc. que no pas per governar. Ja no parlem de governar bé, símplement, de governar.

Quanta força deuen tenir aquelles cadires que ocupen el Sr. Carod i el Sr. Puigcercós que no les volen deixar, a pesar que és un secret a veus, que el tripartit està més partit que mai.

On són les veus nacionals d'esquerra republicana? fa 5 anys que no se'ls escolta per enlloc...han sotmès totalment la seva voluntat i estratègia política a un PSC més espanyolista que mai, a canvi de quatre cadires calentes. Quanta força deuen tenir aquelles cadires...I el PSC, demostra que la fórmula PSC=PSOE cada dia és més certa.

Tot plegat forma un conglomerat inmiscible (eufemísticament anomenat "tripartit") que evidencia tot allò que no s'ha de fer en política; evidencia que la força de les cadires supera la voluntat de servir el poble català. Si la fórmula PSC=PSOE comença a ser una veritat universal, no és menys cert que la fórmula PSC+ERC+ICV=FRACÀS. I només la voluntat de tenir el cul calent pot explicar que ells segueixin apostant a un cavall perdedor.

Una mostra més d'aquest fet deplorable és la desunió al tripartit a l'hora de pactar el text de la llei d'educació: com és possible que el PSC negociï amb CiU (la primera força de la oposició)aquesta llei mentre ICV s'hi oposa? La velocitat es demostra caminant i així es demostra la cohesió i l'estabilitat d'aquest govern.

I una de grossa: quan toca negociar un millor finançament per als ents locals, es forma un nou tripartit encapçalat per CiU i amb les parelles de ball de ERC i ICV; que sumen esforços i acusen el PSC de trencar la unitat catalana en aquesta batalla.

No més tripartit si us plau!!

Promeses incomplertes: el tarannà de Zapatero

2008-11-17T14:13:00.005+01:00

Avui es compleix el termini de la pròrroga de 3 mesos pactada entre Saura (amb un curiós joc de desmarcament del tripartit) i De la Vega i on és la proposta de nou finançament?

molt fàcil, a la imaginació del Sr. Zapatero; igual que tota la resta de promeses incomplertes de què ha fet gala al llarg de la seva legislatura.

Cal recordar frases cèlebres com: "...apoyaré el Estatuto de Autonomía que apruebe el Parlamento de Catalunya...". Sense comentaris.

Però també n'hi va haver d'altres com el traspàs de rodalies i de l'aeroport del Prat: PROMESES INCOMPLERTES.

D'altres només s'han incomplert a mitges, per cobrir l'expedient com la publicació de les balances fiscals, tard i malament (en total 14.800 milions d'euros pendents). L'arribada de l'AVE, tard i malament; els papers de Salamanca, tard i encara en queden per arribar.

En definitiva, aquest és el tarannà del PSOE: PROMESES INCOMPLERTES deliberadament i amb la despreciable complicitat del PSC. Tot plegat, per riure.

A què juguen el Sr. Solbes i el govern Zapatero?

2008-11-15T12:42:00.006+01:00

Agost de 2008 era la data límit perquè l'executiva de Zapatero presentés la proposta de nou model de finançament; incapaços de complir amb els compromisos adquirits van pactar amb el tripartit català una pròrroga de 3 mesos més. Ara, passats aquests tres mesos el Sr. Solbes, que ha tornat a incomplir; es desmarca llençant cortines de fum que li permetin escapolir-se de la seva obligació de complir la llei i concretament l'Estatut de Catalunya.

Per tercer any consecutiu, doncs, el Govern espanyol incompleix la disposició addicional tercera de l’Estatut que estableix que “La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys”. D'aquesta manera, des que està en vigor l’Estatut, el Govern central no ha complert cap vegada estrictament amb aquesta obligació sobre la inversió. Ni el 2007, ni el 2008, ni tampoc aquest any. En total, en aquests tres anys més de 3000 milions d'euros han deixat d'arribar com a inversions a Catalunya. I als pressupostos de 2009, més del mateix, es preveu una inversió real un 3% menor a la que li pertocaria a Catalunya segons l'Estatut.

I amb tots aquests arguments, el Sr. Solbes etziba que no ha arribat a un model de finançament a causa de les dificultats que significa que cada comunitat demani per a sí, el mateix finançament que aquella que en té més.

Com a dada significativa, l'any 2005 de cada 100 euros que cada català va aportar a l’Estat, un terç no van retornar a Catalunya.

D'acord doncs, donem a cada comunitat el mateix que a Catalunya, això sí, deixem aleshores d'invertir allà el 33% de tot allò que aportin...acceptaran?

Jo crec que no; els és còmode que sigui Catalunya qui perdi riquesa per mantenir el nivell dels altres sota l'eufemisme de "solidaritat entre comunitats". Tot plegat per amagar una penalització històrica a les comunitats amb més capacitat fiscal.

Tallem-li les ales al gegant català, a veure si perd força en la seva legítma i justa reclamació nacionalista i es desvia l'atenció cap a altres assumptes, menys inquietants.

On són els fets?

2008-11-09T17:21:00.007+01:00

El PSC encarava les eleccions al Parlament de novembre de 2006 amb el lema: "fets, no paraules". Ara apunt d'arribar a l'equador de la legislatura i després de dos anys de "govern" del segon tripartit, només ens podem fer una pregunta: on són els fets?

Tot i que coneixíem la debilitat de l'anterior tripartit, que ni tan sols va ser capaç de mantenir la unitat del govern i es va trencar passats tres anys; aquest nou tripartit no ens deixa de sorprendre. Si fem balanç d'aquests dos anys, els resultats són més que lamentables i no deixen dubte que la fórmula PSC+ERC+ICV és la fórmula del fracàs.

D'aquí sorprenen molts factors que considero haurien de generar una reflexió profunda per part de tots aquells que han perpretrat el projecte més gran de desdibuixar Catalunya des que hi ha democràcia:

En primer lloc, l'aposta d'ERC per un govern sucursalitzat de Madrid;
en segon lloc, la segona aposta d'ERC per un govern sucursalitzat de Madrid que a més n'havia fet fora ERC per disparitat de criteris;
en tercer lloc la voluntat global de voler formar un segon tripartit (recordem, la fórmula del fracàs) coneixent-ne els resultats anteriors i que no busca res més que un trist i pobre intent de marginar CiU;
la voluntat de José Montilla de liderar un govern, que ha rebut un càstig electoral sever; la pèrdua de 11 diputats en una legislatura és la crida del poble a català a una no reedició del tripartit sota govern socialista.

I ara Catalunya en reb els fruits: una falta de lideratge flagrant, una no solució als problemes del país, una pèrdua de la històrica rauxa del poble català, una imatge empobrida de Catalunya i els catalans des de l'exterior i un descens del nivell de vida respecte d'altres regions de l'estat.

Aquest govern ens ha deixat una innombrable col·leció de mostres de "bona gestió, de fets, de mans netes, d'ecologisme i progresisme de debò..." algunes perles com:

Crisi de rodalies: anys de desídia del govern espanyol acompanyats d'una manca d'inversions van provocar talls en els serveis de rodalies que van deixar milers d'usuaris afectats. Es PSC es va limitar a eixoplugar la seva ministra a Madrid posant-se així contra tots aquests usuaris.
La tercera hora de castellà: un altre exemple la maligna complicitat entre PSC i PSOE. Es PSC és una porta oberta a les imposicions del PSOE i en aquest cas afecta el model d'immersió lingüística actual.
La gestió de la sequera aguda viscuda durant el primer semestre de 2008; on el Conseller Baltasar i el Govern Tripartit van enganyar a tot el Parlament de Catalunya i a tota Catalunya per dur a terme un atemptat ecològic com el transvassament de la capçalera del Segre.
La llei de la dependència: el gran projecte social del PSOE i que és la més gran cortina de fum que han pogut llençar. Una llei que envaix competències establertes a l'Estatut, una llei sense el finançament adequat per a la seva execució i una llei que en definitiva no millora la situació dels dependents ni les seves famílies. Fins i tot en alguns casos els perjudica. Per no parlar dels 20.000 casos pendents d'avaluar i de les prestacions insuficients.
Inversió de l'estat i dèficit fiscal: el govern Zapatero té el rècord negatiu de ser el que menys ha invertit a Catalunya i l'honor d'haver deixat el nostre dèficit fiscal més alt de la història.
L'Estatut: on per començar, el Sr. Montilla va seure al costat del govern Espanyol i va presentar-ne 62 esmenes. Per continuar, d'un estatut que preveu 235 competències, només se n'han traspassat 5.
Finançament: un cop fixat el mes d'agost com a data límit per la presentació del nou model de finançament, el govern català recolza l'espanyol amb una pròrroga de 3 mesos més; què s'amaga darrera tot això? veurem quan expiri la data límit, quines millores en el finançament ha suposat aquest endarreriment.
Política econòmica: el tripartit ha deixat d'executar el 30% del seu pressupost, amb el conseqüent descens en la generació de riquesa.
Educació: 16.000 places d'escola bressol pendents de crear (de les 30.000 promeses) i duplicació (fins a 1.000) dels barracons a dia d'avui; increment del nombre de repetidors i del malestar dels professors.

Això sí: FETS, NO PARAULES!!!

Acabo amb una reflexió, a quin costat de la taula de negociació pel finançament seurà el Sr. Montilla en aquesta ocasió?. El dia 14 de novembre ho sabrem.

Com diu l'Artur Mas: "mai tants diputats a Madrid, han servit per tan poc..."